Qui pogués ésser poeta
per a saber-te expressar
el sentir de tot un poble
i el meu en particular
Jo et recordo quan petit
venies de vacances.
Anàvem a batre a l’era,
i a pujar tots al diable
Foren uns anys molt feliços
que aviat varen passar
ja que va esclatar la guerra
i aquí us vàreu refugiar.
Però tot ve que s’acaba
i la guerra s’acabà.
I tu i la teva família
a Lleida vàreu tornar.
No vas voler ser forner
que era el desig dels teus pares.
Les teves aspiracions 
tenien cotes molt més altes.
Estudiaves i estudiaves
dia i nit sense parar.
Més, en acabar els estudis,
decebut vares quedar.
Deixares la teva pàtria
i a tots els teus familiars.
Marxant a terres llunyanes
per seguir investigant.
Avui tens un nom famós
envoltat d’honor i de glòria
que espera omplir, algun dia,
les pàgines de la història.
I nosaltres orgullosos
que una branca d’Alcanó
hagi estès la seva saba
per tot arreu del món.

    Text: Teresina Ricard i Mallada.          Il.lustracions:  Alumnes del Col.legi d’Alcanó