LA MARE DE DÉU DE CARRASUMADA

Conta la llegenda que la imatge de la verge pujava pel riu Segre i a cada poble que passava la intentaven treure. Però només al poble de Torres ,una dona vella, la pogué treure. 
El poble li feu una ermita on ara és venerada. Però com que era temps de guerra, una dona d’Alcanó se la va endur i a la població d’Alcanó, és guardà amagada a la cova dels Clotalets de la Guilla. Allí es passà tota la guerra i es salvà així de la seva destrucció. 
Conten  que en aquesta casa regnava una gran pau durant tot  el temps que la imatge va estar-hi, tot i ser temps de guerra.

EL TRAGINER I ELS EMBOSCATS

 
Els traginers eren unes persones valentes i molt treballadores que amb les seves mules portaven el blat, el vi, l’oli i tot allò que fes falta d’aquí cap allà. 
El traginer d’Alcanó aquell dia va agafar les mules de bon matí i va emprendre el camí cap a Cornudella  i Albarca. D’aquí s’enduria blat i ordi, mentre que de retorn portaria vi, ja que aquesta no era terra de vi i calia portar-ne.
Quan va arribar a l’hostal de la serra de la Llena (on hi paraven tots els traginers), van notar que alguna cosa havia succeït.
De feia molt  temps els emboscats vivien en aquelles contrades. A diferencia dels bandolers, els emboscats vivien de la caça i si feien algun robatori era a la gent rica i poderosa, per tal d’ajudar els necessitats. Això va fer que la gent humil els tingués molta simpatia, però els rics i poderosos no els podien veure.
Aquests darrers com que no sabien on eren amagats van fer presoner un jove traginer i la seva promesa per tal que els portessin fins a l’amagatall dels emboscats i, així, agafar-los de sorpresa.
El bon traginer i la seva estimada no els volien descobrir pas, però si no ho feien, sabien que els soldats dels poderosos els matarien. Comprengueren que la salvació dels emboscats depenia d’ells. Amb una mirada s’entengueren els dos joves. 
Tot d’una, en passar pel Salt de la Reina Mora, els dos joves s’abraçaren 
fortament i es tiraren al buit, però mentre queien  cridaren:
- COMPTE, EMBOSCATS !!           
El ressò de les veus arribà a les orelles dels emboscats que sorprengueren els homes d’armes castellans i no en deixaren ni un. 
El sacrifici del jove traginer i la seva estimada els havia salvat.
El traginer d’Alcanó va portar la notícia al seu poble en últim homenatge al seu jove company.