LA CAMPANA DE L'ERMITA D'ALFÉS. |
|
Narrador.- Diu que hi havia
una vegada un rei que demanava als seus súbdits uns tributs
molt elevats encara que les collites anéssin malament.
|
|||||||||
Conseller: M'han assegurat que al poble d'Alfés tenen una campana que quan sona desfà les bromes i no deixa pedregar. Rei: Voleu dir que això és veritat ? Conseller: Així m'ho han assegurat. D'aquesta manera, al poble d'Alfés, sempre tenen la collita assegurada. Rei: Doncs aneu a Alfés i compreu la campana,. D'aquesta manera seré el més ric i poderós. Narrador: El rei ja es fregava les mans pensant el les abundoses collites. No pensava però que les coses s'han de fer amb fe, que és el que salvava la gent d'Alfés. L'endemà quan els consellers van arribar al poble la gent ja els esperava i tots alhora van cridar :. Pagesos : La campana no sortirà d'Alfés. Narrador: El rei es va enfadar i els digué: Rei: Torneu al poble i digueu-los-hi que els donaré tant d'or com hi pugui cabre a la campana. Narrador: La resposta de la gent fou la mateixa: Pagesos: La campana no sortirà d'Alfés. Narrador: Quan el rei va saber el que havia passat exclamà: Rei: Doncs, si no la volen vendre, la robarem!. Narrador: La gent d'Alfés es va assabentar que el rei volia robar la campana i la van amagar en una sitja al mig d'una era i a sobre hi van fer un paller perquè no la trobés ningú. Quan els soldats del rei van arribar, van trobar que la campana ja no hi era. Van passar els anys i el rei avariciós es va morir. La gent d'Alfés va treure la campana i la van tornar a posar a l'ermita. I, encara ara, en temps de bromada, toquen la campana per tal que no pedregui. Ah... i si algun dia ve algú ... que és vulgui endur la campana trobarà la gent del poble que dirà: Pagesos: La campana no sortirà d'Alfés. |