Ell estima els infants, els ocells,
les erugues,
aquells núvols pacífics que no coven tempesta,
aquell sol que madura les ombres i les branques,
els joves tanys dabril i la pluja que els mulla.
El caminet fondal, amb una sčquia al marge,
que cada tarda el mena fins a lhort.
Ell comenįa el treball per les tasques feixugues
i quan estā cansat es reposa en la resta.
Després, quan tot es fet, damunt les lloses blanques,
sadorm, sota el parral, amb un són que el despulla.
I somnia el vailet que saltarā la tāpia
i robarā les peres quan ell ja serā mort.