LLEGAT DE LA SENTIU DE SIÓ

Sembla que La Sentiu (topònim del llatí "Sentice" que significa "esbarzer"), fou la darrera conquesta d'Ermengol IV durant la campanya del Mascançà o del Pla d'Urgell (1076-80). Amb la possessió del bastió formidable de la guàrdia o castell de La Sentiu (ubicat al cim del turó) els comtes tenien el camí obert cap a Balaguer. 
Al 1901 consta com a terreny conquerit, però no serà definitivament repoblat fins al 1143 en que Ermengol VI el va cedir a Pere i Arnau Berbat perquè el restauressin. Al segle XVI el castell de La Sentiu era el centre de la jurisdicció senyorial de la baronia de La Sentiu. Aleshores pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, després als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües. 
El lloc pertanyé a la vegueria de Lleida i al corregiment d'aquesta ciutat fins el 1836, que fou incorporat al partit judicial de Balguer. 

Les dues caseries del terme:
Muller, situada al sector occidental del terme prop de l'interfluvi del segre amb el Sió. La seva església de Sant Jordi depén de la parròquia de Balaguer.

 
Esglèsia de Sant Miquel .
L esglèsia parroquial ,dedicada a Sant Miquel, fou construïda al cim d´un turó a mitjan del segle XVI . S´hi accedeix des de la plaça per un arc de mig punt i un carrer de cases antigues, amb portals adovellats tallats en pedra de les pedreres de La Sentiu. 
L´antiga esglèsia parroquial, romànica, era dedicada a Santa Magdalena; és situada a un km. escàs del poble en direcció NE; en resta una part de l´absis i un mur amb fris. Popularment és coneguda com l´esglèsia  "rònica ". 

 

Ermita de la Mare de Déu de la Guardiola.
Segons conta la llegenda la primitiva imatge de la Mare de Déu  fou trobada per un pastor que l´agafà i la baixà a l´esglèsia del poble on la diposità. Però la sorpresa arribà l´endemà al matí quan els veïns anaren a veure-la i la imatge havia desaparegut del lloc on l´havien deixat. 
Tot el poble la va buscar i la van tornar a trobar al lloc d´origen,i llavors la població va entendre que aquella imatge volia ser venerada allí, així que van decidir d´aixecar-li una capella, la qual cosa es féu amb la col.laboració i esforç de tota la població.
Aquella capella i aquella imatge foren destruïdes durant la guerra civil de1936-1939.  El poble, que hi tenia molta devoció , va fer una nova ermita(construïda a" jova " pels veins del poble i donatius d´entitats locals i provincials , a més a més dels que aportaren voluntariament els veins),va ser inaugurada el 15 d´agost de l´any 1981, i en aquell bell paratge hi van entronizar una nova imatge de la Mare de Déu de la Guardiola.