La població
La població ( castellnouencs) tingué una evolució lenta fins a l'arribada de l'aigua del canal d'Urgell, que comportà una puja espectacular dels habitants. En els fogatjaments del segle XIV figuren conjuntament Castellnou i Utxafava, amb 43 focs vers el 1365 i només 29 vers el 1380, que representen uns 215 i 145 h respectivament, mentre que en el del segle XVI la població té 33 focs. Al segle XVIII passà, encara amb Utxafava, d'un total de 81 h el 1718 a 344 h el 1787. A partir d'aquest moment, l'augment de població es mantingué al llarg del segle XIX i al començament del segle XX (706 h el 1860, 832 h el 1868, 1 160 el 1900 i 1 615 el 1930). A part la baixa de població que la segregació d'Utxafava comportà (el 1940 passà de 1 515 h a 1 070 h), els censos de Castellnou han continuat baixant: 1 033 h el 1960, 904 h el 1970, 804 h el 1975 i 811 h el 1981, descens confirmat per les darreres xifres de població (748 h segons el cens del 1991). La densitat de població del municipi és de 46 h/km2.
L'estructura per edats mostra una població envellida; el grup dels joves representa el 14,3% del total, mentre que el de la gent gran és el 21,4%, i el de l'adulta, el 64,3%.
Pel que fa a l'ocupació de la població (un total de 234 persones) per sectors, el més important és el sector agrícola i ramader (118 persones), seguit pel sector dels serveis (45 persones), el sector industrial (42 persones) i el de la construcció (29 persones).