Pel nostre poble hi passava un trenet, que en els seus orígens, es va projectar per a poder fer el transport de la remolatxa cap a la fàbrica de sucre de Menàrguens.

Llavors, les plantacions de remolatxa ocupaven grans extensions de terreny a la Noguera, l’Urgell el Segrià, les Garrigues i la Llitera.

Aquest Trenquet va començar a ser construït l’any 1899 per la societat Manuel Bertran i Cia., un industrial de Barcelona, i la seva inauguració definitiva no va ser fins a l’any 1.905.

En aquesta imatge podem veure el Trenquet en ple funcionament, passant per l'estació del poble, encara ara dempeus.

El seu recorregut era Mollerussa, El Palau, El Poal, Bellvís, i Tèrmens, on hi havia la bifurcació que cap a la dreta arribava a Vallfogona i Balaguer, i cap a l'esquerra arribava fins a la Sucrera de Menàrguens, tal com es veu en el plànol.


En un principi s’hi viatjava de franc, però després van anar afegint vagons per als passatgers i els preus dels bitllets eren:

- vint-i-cinc cèntims d’El Palau a Mollerussa
- vuitanta cèntims de Mollerussa a Poal
- dues pessetes de Mollerussa a Balaguer.

El Trenquet va fer un bon servei l’any 1920, ja que va ajudar a la construcció de la resclosa de Camarasa, transportant tots els materials arribats de Barcelona des de Mollerussa fins a Balaguer.

El cultiu de la remolatxa va anar decaient per donar pas al cultiu de l’alfals, del panís i altres cereals.

Així, el nombre de passatgers també resultava insuficient per a mantenir les despeses d’aquest tren i cap a l’any 1951 es van començar ja a desmuntar les vies i va deixar de funcionar.
 

Encara podem veure les restes de l'estació del poble, just al costat de la tercera sèquia del Canal.

Una de les tradicions relacionades amb el Trenquet, ens parla de les Romances de carrer.  Diu que es cantaven i es recitaven tot anant a collir la remolatxa, les olives i la verema (cultius majoritaris de la Plana d’Urgell durant les primeres dècades del segle XX)

Aquí teniu uns exemples d'aquestes romances de carrer, recopilades per la Rosa Pera, gràcies a la memòria de la Maria de l'Esquerré, nascuda el 1900 i morta el 1997.
 
Romances
Mare, si marit me dau
no me’l donau de Linyola
que em farà anar a fer salats
que és feina d’anar fora.		 Mare si marit me dau
no me’l donau de Golmés
que em faria anar al defora
i a plegar fem pels carrers.		 Mare si marit me dau
no me’l donau de Linyola
que els homes s’estan al sol
i les dones al defora.
Mare de Déu de les Sogues,
Sant Cristo de Balaguer
si voleu que sigui monja,
deixeu-me casar primer.		 Mare si marit me dau,
no me’l dau mestre de cases
que algun dia me vindran
que ha caigut de les teulades.		 A la vora del riu, mare
vaig sentir cantar un moixó
me pensava que era un altre
i era el meu festejador.

Si voleu estar bé amb el marit
és molt fàcil:
Abans de que ell vingui
em poso ben tipa.
Si ve amorós
tornem a sopar tots dos,
i si ve enfadat
al carall! que ja he sopat.
Informació extreta del llibre "El tren de Mollerussa"
de Carles Salmerón i Bosch
Edita:  Generalitat de Catalunya