Origen del topònim TORREBESSES:
No se sap quin nom podia tenir el poble
quan estava sota el domini àrab, abans de 1149.
El nom actual, Torrebesses, és
un compost dels mots torres i beces que vol dir torres bessones o torres
iguals. Aquest nom correspon a una masia situada a l’Alt Penedès,
propietat del monestir de Sant Cugat als segles XI-XII, prop de la qual
hi havia dues torres ( Les Torres Bessones). Després del 1149,
un grup de famílies d’aquella contrada es van acollir a les condicions
que van donar en aquell temps els comtes catalans amb la finalitat de repoblar
el territori conquerit als àrabs. Aquests nous pobladors van donar
al terme el nom del lloc on procedien.
Restes paleontològiques.
Els primers testimonis que s’han trobat
sobre la vida vegetal del passat són dos fòssils de pedra
arenosa que tenen uns vint-i-set milions d’anys. Pertanyen a dos tipus
de palmeres diferents.
Restes arqueològiques.
Les restes més antigues són
materials lítics que donen testimoni de la presència a la
zona d’éssers humans del paleolític final ( 10.000-8.000
a C ). Se suposa que en temps del neolític (2100-1800 a C ) hi havia
una població sedentària que vivia en coves i cabanes prop
de brolladors d’aigua, rius i llacs, i que es dedicaven al conreu de la
terra, al pasturatge, a la caça i a la pesca.
Els jaciments on s’han trobat restes són:
Cantaovelles, Cova Fumada, Tossal de Mora, Era Conesa i Extremeres.
Els fets històrics.
Del període anterior a 1149 (temps
en què es va fer la repoblació després de l’ocupació
àrab) no hi ha cap documentació escrita ni restes arqueològiques.
No sabem si abans de la irrupció violenta del poder àrab
a Lleida, l’ any 719, existia algun assentament a Torrebesses. Si així
era, podria haver estat d’ origen cristià o jueu. També es
pot considerar que els iniciadors del nucli fossin els àrabs. Prova
d’això serien els cognoms d’origen àrab (Musa i Calderó)
i jueu (Vidal i Pons) dels habitants de la població.
Altres vestigis que apunten en la línia
d’origen àrab són els baixos del castell, les restes de la
muralla (al pati de Casa Gort) que es va construir entre els segles X i
XI i també un mur situat als fonaments d’algunes cases del
carrer Museu per tal d’anivellar-lo.
El primer document que parla de Torrebesses
data de l’any 1297 durant el regnat del comte rei Jaume II el Just. En
aquest, el rei demana que es pagui l’impost del bovatge exigit per tal
de poder tenir bous, altres caps de bestiar i béns diversos.
Hi ha documents escrits en els quals es
constata que les dinasties dels Moliner (1319-1394), dels Aicart (1394-1428)
i dels Boixadors (1428-1451), van dominar el poble en règim feudal.
En aquesta etapa hi van haver molts canvis i també problemes.
El domini posterior de la cartoixa
d’Escaladei sobre Torrebesses va suposar una època de progrés
i estabilitat per al poble. Es va introduir el cultiu de la vinya i la
comercialització del vi, la cria del bestiar de llana i la construcció
de molins d’oli, de farina, etc. Va durar 384 anys i hi va haver
dos períodes: el primer entre el 1451 i el 1461 i el segon entre
el 1466 i el 1835. Ambdós van estar separats per una breu etapa
corresponent a la guerra de Joan II contra la Generalitat. A causa del
conflicte, Torrebesses retornà llavors durant uns anys (1461-1466)
al domini de senyors feudals: els Lizeraso, en aquest cas.
Durant la Guerra dels Segadors, que va
durar uns 12 anys, l’aprovisionament de les tropes va provocar greus
problemes de subsistència (especialment al mes de desembre de 1647).
Les guarnicions de militars de l’època vivien dels productes que
requisaven als vilatans, els quals intentaven amagar el gra dipositant-lo
en sitges. A Torrebesses tenim el Tossal de les Sitges, on encara en queda
alguna en bon estat.
En temps de la Guerra del Francès
( 1.808-1.814 ), en la qual el poble espanyol es va aixecar en armes contra
els francesos, el nostre poble va patir també algunes conseqüències
similars a les ja explicades. A més, almenys dos habitants de Torrebesses
van ser ajusticiats durant la guerra.
A partir del 1835 Torrebesses va deixar
de pertànyer a Escaladei a causa de la desamortització de
Mendizábal.
La guerra civil espanyola (1936-1939)
va ser un conflicte de germans contra germans i va tenir resultats desastrosos
per al poble ja que va comportar la mort de 23 joves lluitant, a més
a més d’altres morts per afusellament, bombardeig o accidents produïts
manipulant explosius. En aquest període va ser habilitat el castell
com a hospital pels italians. Aquí hi van morir 260 soldats que
van ser enterrats al cementiri local.
La guerra civil es va acabar a Torrebesses
el 24 de desembre de 1938, quan hi van entrar les divisions Flechas Verdes
i Littorio. Acabat el conflicte va començar un altre calvari per
a molts habitants del poble: intervenció de finques, consells de
guerra, . . .
Des de llavors i fins l’actualitat s’ha
anat prosperant dins d’un ambient de bona convivència entre els
torrebessencs. |