La nostra església parroquial està
situada en una zona alta sobre una gran roca plana. Es va haver d’ enderrocar
part de la muralla del poble antic per a construir-la cap al 1170.
Té una llargada total de 20 m,
una amplada de 10 m i 10 m d’ alçada.
La façana principal està
orientada cap a ponent.
Té una finestra rectangular arquejada
per la part de dalt, amb vidres de colors, posats modernament.
La portada principal és de tres
arcs. Els capitells, al damunt de columnes cilíndriques, presenten
motius vegetals com fulles de palmera.
A dalt de la façana hi ha el campanar
amb lloc per a dues campanes grans i a sobre de l’acabament del campanar
hi ha un temple de ferro construït en època posterior, amb
una campana petita.
Darrera de l’ altar major hi ha la imatge
del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor
lleidatà Víctor M. Pallarès.
A la capella de Sant Joan hi ha un conegut
retaule gòtic del segle XIV, en pedra del país, amb escenes
de la vida de Joan Baptista; és un exemplar únic a la comarca.
Està declarada monument històrico-artístic
des de l’ any 1985.
L’ ermita de Sant Roc.
L’ ermita de sant Roc està situada
al sud de Torrebesses, passada la Vall Major.
Va ser construïda cap a l’ any 1378
com a agraïment a Sant Sebastià perquè havia allunyat
la pesta de la població.
El 1768 va ser engrandida segurament a
causa de l’augment de la població. Sembla que va ser igualment aquesta
època en què començà el culte a Sant Roc. L’ampliació
va consistir en allargar l’edifici cinc metres tot construint un
nou arc d’estil romànic al lloc de l’antiga façana.
Prop de l’ermita hi ha la font de Sant
Roc.
Els dies de la Festa Major d’agost s’hi
celebra una sardinada a càrrec de la Societat de Caçadors
de Torrebesses, i també s’hi fa una missa. A part, durant la resta
de l’any, també es puja a l’ermita en altres ocasions, com el dia
de les Àgates.
L’església nova
Es va començar a construir el 1869
quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran
a causa de l’ augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions
de tots els veïns. La persona que va impulsar la idea va ser l’ alcalde
Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida.
El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir
la primera pedra.
El pressupost de la nova construcció
va ser de 105.000 ptes. aproximadament.
Havia de ser tota de pedra picada i prometia
esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes
del segle XIX.
El projecte es va començar amb
empenta però al cap d’ un any es va parar. El motiu de l’ aturada
va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades
de l’ hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola
i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima
de divisió i inseguretat en la situació política del
país
L’ alcalde va haver de vendre les seves
finques per fer front al deute que havia provocat la construcció
d’ una part de l’església, la qual va suposar la seva ruïna.
La plaça que hi ha en l’ interior
de les parets porta precisament el nom de l’ alcalde.
El Castell
Aquest edifici amaga una història
mil·lenària.
El castell de Torrebesses va ser construït
pels àrabs de la taifa de Lleida, amb funcions de vigilància
i també per a la protecció dels camperols que conreaven les
terres del terme contra els atacs dels cristians.
La façana nord del castell té
una amplada de 15 metres, amb dues portes d’entrada: una antiga, que es
l’antiga porta de la fortificació àrab, i l’ altra ,que es
moderna, es fa servir avui per entrar a l’ edifici.
La façana nord del castell fou
volada amb explosius com a càstig durant la Guerra dels Segadors
o la de Successió.
En el 1742 va ser reconstruïda pels
monjos d’ Escaladei.
Han estat molts els usos que s’han donat
al castell després de la desamortització de 1835 que va posar
fi al domini del monestir.
Així, ha estat llogat a diverses
persones, mestres i alcaldes; va ser l’escola i posteriorment hospital
durant la Guerra Civil i en 1970, granja de pollastres.
Les muralles
A Torrebesses el castell ja formava part
de la muralla. Al castell hi vivien els senyors del poble; la resta de
la fortificació servia per aixoplugar les cases de la Vileta (el
poble antic).
El recinte fou insuficient a causa del
creixement demogràfic i per les persones que hi emigraven contínuament
per les condicions favorables que se’ls oferia per tal de repoblar el territori
després de la conquesta cristiana el 1149. Tanmateix, ja abans d’
aquesta data, durant la dominació àrab, la muralla de Torrebesses
s’hagué d’ engrandir per raons d’ espai, possiblement cap al segle
XI.
Actualment només en queden algunes
restes (algunes dins dels patis de les cases).
Casa Gort
És una de les més belles
edificacions del poble. Es va construir en dues èpoques: la primera
al segle XIV i la segona al segle XVIII. L’edifici es de transició
entre el romànic i el gòtic.
A la part alta, per damunt dels balcons
i sota la teulada, hi ha una renglera d´ arcades, amb balcons i finestres
d´ aquella època que fan un bon conjunt i donen a l’edifici
un aire especial. La casa fou construïda fora de la muralla, al costat
de l’ ampliació.
L’altra part de la casa s’ edificà
al costa mateix de l’antiga i té tota la forma dels palaus de l’
època. Hi ha grans galeries obertes amb un porxo al primer pis i
habitacions molt espaioses.
Casa Oró.
Va ser construïda al 1628 al lloc
per on passava la muralla àrab i té uns murs d’ un metre
d’ ample, la qual cosa prova també la seva funció defensiva.
Sembla d’ estil barroc antic i fins el ràfec és tota de pedra
ben tallada. Presenta les finestres ben situades, de cara a llevant, i
algunes de les seves estances semblen conservar part de l’estructura de
la muralla. En concret, es possible que part d’una torre circular s’ aprofités
en fer la construcció.
Amb el temps s’ hi construí a l’exterior,
a l’extrem de la façana, a dalt de la teulada, un terrat amb una
barana de ferro.
|