Segons explica la gent del poble a la presó  de Castelló, que encara avui es pot contemplar, hi van tancar un pobre home, es desconeix quin va ésser el motiu. Per menjar només li portaven una mica de pa sec i aigua. El pobre home només cridava i cridava demanant més menjar. Un dia, una dona que vivia a prop d’allí , el va sentir i decidí portar-li oli cada dia mentres estés empresonat. Conta la tradició que, quan va sortir de la presó, estava més fort i jove que abans d’entrar-hi. Aquest canvi, naturalment, va ésser gràcies a les qualitats de l’oli de Castelló.