Fa molts i molts anys, durant l’època dels sarraïns, vivia al castell de Castelló de Farfanya  una reina mora, la qual poseïa un gran tresor. Quan aquesta reina es va morir , totes les seves riqueses es van amagar dins d’una cova, en un barranc que hi ha a sota del castell  i que es conegut amb el nom del “Barranc dels Calçots” recordant la vestimenta característica dels sarraïns. Segons la llegenda, cada any per la Nit de Nadal, quan sonava la primera campanada de les dotze, aquesta cova s’obria i a l’última campanada es tornava a tancar. En aquest espai de temps es podia intentar anar a agafar part del tresor. Els més valents del poble, cada any quan arribava la Nit de Nadal ,  anàven cap aquell indret i així poder ser una mica més rics. Un any, hi havia una pobra dona que tenia un fillet i no tenien res per menjar i, va decidir provar sort: quan va arribar la Nit de Nadal, va agafar el seu fillet i se’n van anar cap al barranc. Va repicar la primera campanada i es va obrir la cova, llavors la dona va entrar-hi  i va començar a omplir-se el davantal de monedes  d’or . Quan va tocar l’última campanada va sortir esverada i , una vegada a fora, va adonar-se que s’havia oblidat el seu fillet dins la cova. La pobra dona va  començar a plorar i cridar, llavors es va sentir una veu que deia: - No ploris, et tornaré el teu fillet, però, amb una condició: Durant tot un any i a la mateixa hora  has de dur la roba neta i t’emportaràs la bruta. Això ho faràs fins arribar a la Nit de Nadal. Aquell any va ser molt dur per aquella dona, però va complir la condició i, quan va arribar la Nit de Nadal se’n va anar cap al barranc i efectivament, va passar allò que la veu li havia dit: a la primera campanada de les 12 , s’obrí la porta i de dins de la cova en sortí  el seu fillet. Des  d’aquell dia no els va faltar mai més res i van poder viure feliços .