Al primer trimestre del curs 2008-2009 i com cada any, al CEIP Sant Blai van celebrar la Jornada Cultural, aquest any centrat amb "Anècdotes del passat".
Primer calia entendre què era una anècdota i com poder enfocar aquest treball, per la qual cosa, els nens i nenes de CM i CS van buscar el significat de la paraula:
Una anècdota és un petit fet particular, més o menys curiós, d'història o de la vida particular d'algú.
Van obtenir extreure fets curiosos del llibre de Joan Bellmunt titulat "Històries i llegendes dels pobles de la Noguera"Vol.1.
També van demanar la col·laboració de les famílies per tal de fer un recull d'anècdotes que podien haver viscut els seus avantpassats o bé anècdotes de la història del poble d'Algerri. Tot seguit les van comentar amb els nens i nenes a la classe. Tots van ser interessants i van agradar molt.
Va ser, doncs, un treball força engrescador i motivador.
Tots aquests escrits han quedat recollits en un dossier que està a disposició de tothom que el vulgui fullejar a l'escola.
Amb aquest recull d'anècdotes ens endinsem en la història d'Algerri i de la seva gent.
Algunes anècdotes |
La font de la plaçaA la font de la plaça hi baixava aigua de la Garriga. El raig era molt minso i calia anar-hi a agafar tanda i esperar el torn per omplir. Podia ser que després d'una hora d'esperar amb el càntir encara no toqués d'emplenar-ho. L'anècdota és que quan es feia fosc, i per tant els homes i joves retiraven del camp, els nois anaven a la font per tal de trobar-se amb les noies i mentre s'esperaven diu que tocaven el piano i ballaven. Una bona manera d'entretenir-se; més d'una devia buidar el càntir un cop ple per tornar a esperar torn i així poder ballar una estona més...
|
La visita de Salvador Dalí a AlgerriFa uns 45 anys, el famós pintor Salvador Dalí va passar per Algerri i va fer una parada per menjar alguna cosa. Va entrar al bar de la Pilar l'Abel (on ara hi ha la farmàcia) i va demanar una truita a la francesa. El van conèixer i no van deixar que pagués. Aleshores en Dalí com a mostra d'agraïment els va fer un dibuix d'una espiga de blat en un toballó de paper.
|
Parets de viFa molts anys, a Algerri es produïa molt vi (prova d'això són els Trullets). Per tot arreu es trobaven plantacions de vinya. En aquells anys remots, els nostres avantpassats de Casa Cinto van tenir necessitat de construir un corral per bestiar. La idea era fer-lo a un aparcel·la que tenien a la Partida de la Sisquella (a uns 8 km al nord del poble, tot pujant cap a Cèrvoles). Antigament no hi havia totxos, ni ciment, ni formigó i les parets es feien amb pedres i una pasta feta amb aigua i ges ( Totes les serres que envolten Algerri són de ges). Un cop començades les obres per fer el corral es van adonar que necessitarien gran quantitat d'aigua pe pastar el tges, i en aquella zona no n'hi havia. Les mules, que eren l'únic mitjà de transport de què disposaven havien de fer molts quilòmetres i tardaven molt per portar aigua a les obres. A més a més com no tenien prou animals de la seva propietat, n'havien de llogar a altres pagessos i els costava molts diners. Tot d'una, van adonar-se que el camp on es feia el corral estava rodejat de vinyes que eren plenes de raïms. Llavors van decidir collir els raïms, fer-ne vi i utilitzar el vi en comptes d'aigua per fer les obres. El resultat va ser: un corral per tancar el bestiar amb les parets vermelles com la sang (pel color del vi). Els vilatans d'Algerri, deien que a Casa Cinto s'havien venut l'enteniment per utilitzar el vi en comptes d'aigua. Però el cert era que el corral va costar molts menys diners.
|