Ivars de Noguera

Al primer trimestre del curs 2008-2009 i com cada any, al CEIP Sant Sebastià van celebrar la Jornada Cultural, aquest any centrat amb "Anècdotes del passat".

Primer van indagar sobre el significat de la paraula "andècdota". Cadascú va pensar què creia que era, després van buscar informació sobre aquesta en diferents fonts (diccionari, interent...). Un cop trobada van elaborar una definició pròpia.

Així doncs una de les definicions és la següent:

Una acèncdota és una petita història curiosa que narra fets interessants.

També van demanar la col·laboració de les famílies per tal de fer un recull d'anècdotes que podien haver viscut els seus avantpassats o bé anècdotes de la història del poble d'Ivars. Vam tenir molt bona participació. Tot seguit les van comentar amb els nens i nenes a la classe. Curiosament es van contar moltes històries de bruixes i fets...estranys.

 

 

Algunes anècdotes

El gat de la bruixa

Hi havia una casa que cada any es moria un animal. I van anar a trobar un adivinador per saber què passava. Els va dir que aquell dia ho vigilessin. L'amo de casa va anar amb un bastó i va veure un gat negre pujant damunt d'un animal. Aquell home va donar un cop de bastó al gat i l'endemà la padrina de la casa anava coixa. Va passar fa més de 100 anys a Ivars de Noguera. En aquella època es creia en l'existència de bruixes.

 

La mà del tovalló

A la casa dels Gasol fa poc menys d'un segle ocorregué el sesgüent:

Aquesta família tenien una nena i una de les seves feines era a anar a buscar vi al seller. Un dia, quan hi va anar, va sentir una veu que li deia: "-Nena, digues als de casa que fassin una missa per mi".

Aquella nena va marxar molt espantada, a explicar als seus pares el que li havia passat però no se la van creure.

Quan la nena va tornar a baixar al celler, va sentir la veu i ella li va dir que no se l'havien cregut. Llavors, aquella veu li va dir que deixés un tovalló i un porró de vi damunt la taula. Aquella nit la nena va fer el que li havia demanat la veu.

L'endemà, quan es van despertar, es van trobar que al porró no hi havia gens de vi i al tovalló hi havia marcada la siluetad'una mà.

Al dia següent van fer dir una missa a l'ermita de Cérvoles i mai més s'ha tornat a sentir aquella veu.

 

La bruixa de la clau

En temps de la padrina de la Clara es deia al poble que hi havia bruixes. Hi havia una dona que deien que era bruixa i per comprovar-ho li van fer una prova. Li van prendre la clau de casa i la van llençar molt lluny. Llavors, aquesta dona va dir que la trobaria deseguida. Des d'aleshores la gent del poble va dir que era una veritable bruixa.