|
|
|
 |
Medeix
entre 0,80 m i 1,30 m de longitud, mes la curta cua de 10 a 25 cm i té
una alçada d'uns 75 cm. Les seves potes són robustes i fortes,
semblants a les del tigre; i les orelles punxegudes, amb un espès
floc de pèl negre al seu extrem. El pelatge es suau, espès,
en part gris rogenc, amb taques castanyes, i en part blanc; la barba està
formada per dos flocs punxeguts. Sanguinari, astut i prudent, mata animals
de mida considerable. |
|
Nom
científic:
|
Lynx
sp |
|
Nom
(altres llengües):
|
Català:
Linx, Castellà: Lince, angles: lynx, francès: lynx. |
|
Classificació:
|
Vertebrat
mamífer de la família dels fèlids |
|
Alimentació:
|
Ànecs,
cabres, perdius, petits mamífers, aus i especialista en conills |
|
Desplaçament:
|
Terrestre:
caminant o corrent |
|
Reproducció:
|
El
zel comença entre gener i febrer. La gestació dura 62 o 63
dies. La femella té una mitjana de dues cries. És la femella
la que és fa càrrec dels petits. a les quatre setmanes solen
canviar de niu. Als dos mesos les cries són capaces d'acompanyar
a la seva mare a les caceres. Poden reproduir-se a l'any i mig de vida. |
|
Localització:
|
El
linx roig és distribueix per el nord dels Estats Units, Canadà
i Alaska; el linx boreal, que viu a Escandinavia, Europa central i oriental,
i el nord d' Àsia; el linx ibèric, que és distribuït
per la Península Ibèrica (el seu hàbitat és
el bosc mediterrani) i el linx africà, que viu a l' Àfrica,
Aràbia, Orient Pròxim i l' Índia. |
|
Curiositats:
|
A
l'Edat Mitjana aquest fèlid era molt abundant a totes les selves
alemanyes i se'l considerava la mes perillosa de les feres, fins al punt
de ser odiada i perseguida acarnisadament;per aquesta raó,
i des d'aquells temps, el nombre de linxs va anar disminuint al centre
d'Europa, fins acabar per extingir-se. |
|
Perill
d'extinció:
|
El
linx està en perill d' extinció perquè és considerat
una " alimaña " i pel valor de la seva pell. |
|