XIX Roda de Teatre - Capçanes EL SOMNI DE LA JOANA |
|
...
sota un vel morat, la foscor s'enfila.
|
Visc,
arrapadeta, arran del camí!
|
Bufa,
bufa, vent!
|
...
i et fa, de boires, un vestit brodat.
|
Si
m'escoltes, hi sentiràs mil veus...
|
...
només sóc l'ai d'una ferida...
|
Quan
jo canto a la nit, la més brillant estrella, tremola de despit!
|
Quan
la veig tan bella, l'estrella, la vull festejar!
|
Jo,
d'or i pedreria.
|
Amb
tots els colors, faré una llaçada...
|
Adéu,
Joana!
|