El sol i la lluna

El sol surt de dia
La lluna a la nit.

Amb el sol em
desperto i amb la
lluna vaig a dormir.

La llum del sol
m'escalfa.
La llum de la lluna
m'engalana.

El sol és qui em resplendeix
és la lluna qui em segueix
qui seria l'atrevit que els
rebutgés?

Andrea Martínez Quiroga

Els cabells

Quan neixem és una incognita,
En la família es pregunten, en tindà o no en tindra?

Si en tens molt, et cau.
Si en tens poc, et creix.

Quan ets petit, el portes com vol la mare,
Tant li fa si t'agrada com si no, tu cap al cole amb el cap d'olla.

Quant et fas gran ve el problema, o més aviat el dilema.
Que si els tens curts, els vols llargs,
Si els tens llargs, els vols curts.
Que si els tens negres, els vols rossos,
Si els tens rossos els vols negres.
Que si els tens arrisats, els vol s llisos...

Total, al final acabem amb els cabells: de punxa, amb rastes, extensions,
amb fils brillants, liles, taronges,...

Mai estem contents amb el que tenim,
1 a sobre per fer-nos tot això hem de pagar.

Total ens hem de conformar amb el que tenim.
Mes val tenir-ne per jugar que no pas el cap pelat.

Ariadna Nartín Cumella

Pensar en mi

Deixar per un moment tot el món de banda,
pensar en les coses bones de la vida,
pensar per un moment només en mi,
i escollir el millor camí.

Penso que ja esta bé de derramar lIagrimes,
que no haig de sofrir més,
que en la vida hi ha persones que m'estimen,
pero jo sempre haig de viure débilment...

Ara la meva vida esta millorant,
tot aquet temps de sofriment,
s' esta compensant en un temps de somni,
un desig que s' esta complint...

Laia Costa Mansilla

El cel

El cel és ciar,
cIar és el cel,
pero bonica és la vida,
gràcies a l'amor i llibertat
que cadascú cría.

Cada dia al matí
visc fantasia
fantasia al migdia
fantasia cada dia,
així, hores fins acabar la vida.

El cel és pIe d'estrelles,
plenes d'alegria,
llibertat,
i amor.

L'amor ho és tot,
sentim el dolor
que fa sobreviure moltes vides
amb pau i amor.

Aquest cel clar
és Ilibertat,
llibertat que lot el món
crea amb satifacció
amb alegria,
tristeses,
rialles,
odis,
pero amistats
firmes i boniques.

Així és la vida
plena de pegues
però plena d'alegries
potser algun dia trobes amors...

Un amor, sese esperança
és un castig i una tortura
un amor sense futur,
un esperít queda
a la lIuna.

Així va la vida
et sorprèn
un amor
sense sortida
una vida
sense esperança
és com verí a l'ànima,
i poc a poc el sol s'apaga per amor,
llibertat,
i odi,
pero sempre queda
la fantasia que tu críes.

Thais Gonzàlez Fernández

POEMA

Si jo fos el teu déu
La meva deesa tu series
Si el món fos meu
Amb tu el compartiria.

Si jo fos immortal
Eterna la meva vida seria
fins que tu te n'anessis
Que jo aquesta la perdria.

Si jo fos el teu home
Els teus llavis per mi serien
I el teu gran amor
Guardat estaria al meu cor

Daniel Romero

Desig d'amor

Pel carrer et veig pasar
Ara que el dia és cIar
Camines tranquilament
Mentre un atleta passa corrent.

Darrera del mirall
Vestida de color llampant
Al terrat de casa teva
Mentre al cel dos ocells
Volen amb bellesa.

Només de veure't em bull la sang
I el cor de poc no em para
Tu ja saps que sóc un sant
Per això deixa'm complir el meu desig ara.

Per desitjar-te tinc jo raons
Una és perquè ets molt bella
No em puc ni imaginar els teus petons
EIs voldria guardar tots en una cistella.

Ets tan maca. . .
Ets com la lluna de bella
Porto la teva imatge al cor
I per tu baixaria una estrella.

Durant el dia el sol et mira impacient
Esperant a baixar per estar més aprop teu
EIs nuvols estan preocupats
Perquè el pare sol no està gaire content.

Tens ulls com estrelles,
Com pedres precioses i tot
Ets una bellesa
I no veure't omple el meu cor de tristesa.

El cor em vas robar
Amb el teu caràcter d'or
Ara el vull recuperar
Perquè en ningú més puc pensar.

Si no em deixessis besar-te
Em trencaries el cor pel mig.
Deixa'm complir el meu desig.

Talp Poeta.

L'Amor

Quan anàveu a I'escola,
te'l miraves amb uns ulls especials,
encara que ell mai et feia cas,
només et feia burles
que a tu et semblaven elogis.

Sempre havies sentit dir
que l'amor era fantastic,
encara que tu sempre havies patit,
per culpa de I'amor,
quan et decidiries a oblidar-Io?

Al lIarg de la teva vida,
t'havies enamorat moltes vegades,
però cap havia sigut tant intensa,
et mories de ganes de veure'l,
i no podies passar un dia sense ell.

Tu te I'estimaves de veritat i paties per ell
encara que estava enamorat d'una altra noia,
pensaves què té ella que jo no tingui,
i a tu mateixa et contestaves,
deu ser més maca que jo.

Però un dia et va trucar i et digué,
que sempre t'havia estimat en secret,
i que si volies ser la seva xicota,
Ii vas dir que anés al parc,
que allí ja parlaríeu.

Et va regalar un cor roig,
en el qual deia t'estimo,
et va dir una poesia,
molt romàntica,
era el que sempre havies desitjat.

De sobte vas dir no,
no t'ho podies creure, acabaves de negar
al que sempre havies volgut,
solament perque et vas adonar
que t'estava mentint i que ell estimava a una altra.

Núria Jané Gómez

Carta

Estimat Joan:

Sé del cert que potser el meu nom tan sois ni et sona, que si em veus pel carrer, o m'hi has vist algun cop no m'has mirat pas a la cara, i si ho has fet ha sigut de reüll o mig avergonyit, perquè has notat la presència de la meya mirada.
Em podria haver estalviat la molestia d'escriure't aquesta carta, resumint-ho lot en un simple paperet, que et podría haver dipositat dins la butxaca de I'abric, fent una mica el talòs, en algunes de les nostres trobades casuals. Tan sols calia que hi fiqués: M'agrades.
M'encanta el teu somriure, és tan dolç...! I aquella mirada em torna boja.
També m'he fixat en la manera que tens de tractar a la gent, amb aquella estranya delicadesa, sempre pendent de tot el que et diuen i procurant no aconsellar-Ios malament.T'admiro. Jo que sempre vaig tan insegura per la vida, no ho sé... Estar al teu costat canviaria les coses. Tothom t'aprecia, a tu! En canvi jo... Tan sols sóc una simple noia que segurament s'ha enamorat del noi equivocat.
Cada vegada que et veig passar per aquella avinguda noto un pessigolleig a la panxa, una sensació agradable que fa que uneixi els records de totes les nostres trobades, però tan sols de pensar que per a tu tot això potser no significa res, em deprimeixo.
Amb les amigues no hi he parlat massa de tot plegat, últimament em diuen que estic a la lIuna i bromegen pensant que m'he enamorat... sí sapiguessin com n'estic de penjada de tu...
M'agradaría tant apropar-me un dia, i dir-te que t'estimo. Però no tinc prou valor, ho lamento. Potser sí que seria una millor manera de declarar-se i fins i tot tu em miraries amb uns altres ulls, però jo faig el que puc.
Sovint somio i em faig il·lusions, en situacions on gairebé sempre tu n'ets el protagonista... de fet, somiar és gratis, no?
M'agrada pensar que de vegades tu també em tens en els teus pensaments, però fas com jo, i ni tan sols t'atreveixes a dirigir-me la paraula, i amb prou feines a mirar-me a la cara. A vegades a mi també em costa, tinc por que de cop et giris i m'enxampis com una ximpleta i jo sense treure't els ulls de sobre!
De tant en tant penso que no cal torturar-se d'aquesta manera, i menys per un noi a qui potser mai aconseguiré, però no ho sé, tu tens un "no sé què" especial, i em dones encara que sigui, una mica d'esperança per continuar tot això endavant.
De fet és molt senzill, hi ha molts nois en aquest món i n'estic segura que n'hi haura més d'un per a mi, i lIavors penses: I, doncs? Per què jo?
No t'ho sabria contestar, m'he obsessionat i prou, m'encantaria que pensessis que ets afortunat, o almenys fer-m'ho creure, encara que no sigui veritat.
Potser m'estic jo aquí muntant les meves pròpies pel.lícules i tu ja tens una noia en qui pensar, però seré una mica optimista...
Espero que no hagi estat una molèstia per a tu, haver de lIegir les paranoies d'una tia que gairebé no coneixes, ho lamento si ho has trobat pesat.
Per cert, vull que sàpigues que una de les úniques finalitats d'aquesta carta, és dir-te que t'estimo, que et desiljo i que faré tot el que calgui per aconseguir-te, per molt esforç que això impliqui.

Marta

Marta Castro Martorell

Ficar-la a dins és fàcil, però n'hi ha prou?

"No et demanem res que no sàpigues fer", aquest és el missatge amb què conclou l'últim espot amb què continua el bombardeig cívic de la saga d'anuncis del departament publicitari de "BCNeta". Aquest enginyós, i fins a cert punt contundent eslògan, ve precedit d'un seguit d'accions domèstiques en les quals el protagonista erra actes tan simples com el fet, merament senzill, de tirar un ou dins d'una paella... entre d'altres. L'eslògan en qüestió, tot un símbol de la creuada anti-incívica, ve acompanyat d'una imatge que mostra el llençament d'una bossa d'escombraries fora del bidó corresponent. Un exercici que indueix clarament a la reflexió.

Novament, l'equip publicitari de la campanya "BCNeta" ha assolit l'objectiu d'arribar a la ciutadania de la manera més senzilla i directa possible, s'ha fet un lloc en unes ments, d'un temps entçà, excessivament sobresaturades d'informacions i campanyes sovint innecesàries. Segurament, ens trobem davant d'un deIs anuncis més innovadors i original s que s'han fet mai a casa nostra pel que fa a aquestes qüestions. No obstant, aquest anunci no deixa de ser un més deIs molts que les institucions han llançat, i amb tota certesa seguiran llançant al poble per tal de fomentar una sèrie de valors, com el civisme, el reciclatge, l'ecologia... i molts altres, no menys importants tots ells. Val a dir, però, que no és només això, sinó que en el més segur deIs casos, desgraciadament ens trobarem de nou davant les actituds passives i individualistes que adoptem els ciutadans, aquella arrogància típica que tenim en actuar i que fomenta el tan exasperant "tan se me'n fotisme" que marca el ritme en què es troba irnmersa la nostra societat.

Tot i ser probablement els principals incívics, la ciutadania no ha de deixar mai d'exigir, i per tant de recordar als qui tenen la paella pel mànec quina és la conjuntura actual, el context en què ens trobem. Qui no ha anat mai a llençar la brossa i s 'ha trobat més d'una vegada el bidó pIe? O extrapolant la situació a nivells nacionals i intemacionals, era la ciutadania la que volia aprovar el pla hidrologic? La gent del carrer som els que no volem firmar el protocol de Kioto? D'exemples com aquest dissortadament n'anem plens, si féssim una mirada retrospectiva veuríem "el Prestige", "l'Ave" -que com tots recordem és un "bolid" que ha causat un terrible impacte ambiental i que circula per les mateixes vies que ho podria fer el tren de la bruixa-, etc...

En conseqüimcia amb tot aixo podríem afirmar que tal com tenim muntat el món i pel nostre infortuni, el medi ambient importa molt poc. Anuncis com aquest són, de bon tros, necessaris, però també insuficients. Cal fer moltes més coses, ja que, encara que no ho sembli, els problemes vénen més aviat de les altes instàncies, deIs que remenen les cireres, que no pas del tercer estament. Tenint en compte això, existeix una dada força esfereïdora que serveix d'exemple. La "nostra" televisió pública dedica diàriament dos dels seus espais a programes de cuina, per no dir el temps que dedica als esports o altres activitats que suposadament són molt més importants que l' educació en la conservació del nostre entorno Mediàticament el medi ambient no compta ni interessa, pel que sembla. Importa molt més quin jugador està a punt de fitxar el Barça, o quants punts ha davallat "el Dow Jones".

No obstant això, si defenséssim i volguéssim justificar la nostra actitud envers al problema a través de tots aquests exemples estaríem caient en la mateixa errada que cauen ells, un injust i cruel error del qual no hem de ser partícips. En conseqüència hem d'acceptar la nostra part de culpa i fer el que realment tots som conscients que sí sabem fer, i per tant, fiquem-la a dins, això sí, no ens oblidem d'exigir que ells també ho facin.

Joan Ferrer Folch