La principal activitat econòmica del municipi és
l'agricultura: El cultiu de l'olivera, els ametllers i, sobretot,
la vinya.
La vinya: És un camp
plantat de ceps.
El conreu de la vinya es veu afavorit per l'altitud del municipi,
entre 400 i 500 metres, i la seva localització als vessants
de les muntanyes interiors.
En aquestes zones altes i fredes, les vinyes es troben sotmeses
a grans contrastos tèrmics que possibiliten una maduració
més lenta del raïm, facilitant una major concentració
de compostos i una constitució més harmònica
del fruit.
La composició del sòl i de la climatologia es complementen,
ja que permeten cultivar idòniament varietats de raïm
específiques per a aconseguir uns vins i caves de curada
selecció. Són vins i caves elaborats amb collites
exclusivament pròpies de les varietats: Parellada, Macabeo,
Chardonnay, Ull de llebre (tempranillo), Cabernet Sauvingnon,
Merlot i Pinot Noir.
Raïm
El fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més
o menys rodons, d'un perímetre d'uns 7 cm, i agrupat a
l'entorn d'un eix ramificat, s'anomena gotim. És de color,
mida i gust diferent segons la varietat.
Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: Blanc (groguenc),
negre (lilós) i de taula (el més conegut és
el moscatell). D'ell s'aprofita tot: El suc una vegada fermentat,
per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per
fer alcohol.
La verema
Quan el raïm arriba al punt de maduració per ser consumit
com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que
dura la collita rep el nom de verema i la durada varia segons
les condicions ambientals i les característiques de cada
varietat de raïm. El raïm es talla amb podadores, ganivets
o tisores. El raïm recollit es posa en cistells, des d'on
és transportat als llocs de premsat. També rep el
nom de verema la quantitat de raïm que s'ha collit.
Premsa
Aparell mitjançant el qual es premsa el raïm per obtenir
el most. Durant milers d'anys, el raïm s'abocava al cup on
es trepitjava amb la finalitat d'obtenir el most. Actualment,
per obtenir petites quantitats de vi s'acostuma a tenir una petita
premsa de les anomenades contínues amb la qual un pot fabricar-se
el vi. Per a grans quantitats és més pràctic
vendre el vi als vinaters o cavistes o fer-se soci d'una cooperativa,
ja que disposen de premses d'alt rendiment.
Most
Suc del raïm, ric en sucres i no fermentat que s'obté
una vegada passat per la premsa. La quantitat obtinguda es pot
situar entre el 70 i 80% del pes total del raïm.
És la matèria primera per a l'obtenció del
vi que s'obté una vegada fermentat. La composició
depèn, entre altres, de la classe de raïm i del terreny
on s'ha conreat.
Fermentació
Procés biològic i químic de descomposició
de substàncies orgàniques emprat en l'elaboració
del vi a partir del suc del raïm (most). Posat el most en
un cup al cap d'uns dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta
la temperatura i desprèn CO2 amb l'ajut dels llevats.
|