En
el municipi de Santa Margarida de Montbui s'han format i hi viuen
dos esportistes joves amb una bona trajectòria i que ja són
una realitat. Aquests són José Antonio González
Cobacho i el seu germà Francisco Javier. En una entrevista
hem volgut que ens expliquin algunes coses sobre ells.
- D'on ve la vostra afecció per l'esport?
J.A. Des dels inicis al Col·legi Garcia Lorca. Jugava
a futbol sala i el Manuel Rosales em va suggerir que fes cross
i atletisme.
F.J. Va ser molt semblant. Com a referència del
meu germà, vaig seguir els seus passos. Com li anava bastant
bé jo vaig fer el mateix.
- Per què la Marxa Atlètica?
J.A. Per casualitat. Em vaig trencar el turmell, feia cross
i com que no podia córrer, l'entrenador em va dir que fes
marxa. Ho vaig provar i em va anar bé. Al campionat d'Espanya
d'aquell mateix any vaig quedar setè i vaig veure que tenia
més opcions de fer-ho bé i em vaig quedar amb la
marxa.
F.J. També feia cross i com veia que el meu germà
ho feia bé també em vaig decantar per la marxa,
malgrat que m'agradava molt el futbol i altres esports.
- Com van ser els inicis?
J.A. Vaig començar a fer marxa donant voltes al
pati del col·legi Garcia Lorca.
F.J. Quan vaig començar va ser defensant la samarreta
del col·legi Garcia Lorca a l'Estadi Atlètic d'Igualada.
- Per quin club correu en l'actualitat? - Quin és el
vostre entrenador?
J.A. Ara mateix estic a l'Agrupació Atlètica
Catalunya i el meu entrenador és Rafael Sánchez.
F.J. Jo estic al Club Atlètic Igualada i el meu
entrenador és el meu germà. Tenint-lo a casa perquè
buscar-lo a fora?
- Com és l'entrenament que seguiu per una prova o uns
campionats?
J.A. És molt dur. S'ha de fer una etapa de molts
quilòmetres i després anar augmentant a ritme de
competició. Necessites més o menys uns sis mesos
per a preparar un campionat.
F.J. Es fa una planificació, un estudi previ, hi
ha grips, lesions, s'ha de tenir en compte i s'han de fer petites
modificacions.
Jose Antonio, Explica l'experiència Olímpica
d' Atenes
És una experiència irrepetible. La primera olimpíada
sempre marca. És el fruit de tan sacrifici, tants quilòmetres
i penso que és un somni per a qualsevol esportista. És
impressionant estar voltat dels millors atletes i esportistes
del mon.
- Quins projectes i objectius us heu marcat en el futur?
J.A. A mi m' agradaria tornar a unes olimpíades
però sobretot amb opcions a medalla o al davant de la cursa.
F.J. els meus objectius els marco a llarg termini perquè
penso que la carrera d'un marxador és llarga. Lluitar per
anar a uns Jocs Olímpics i guanyar medalles.
|