Uf!. Sí, sí. Sóc jo!. La pell d'un brau
adobada. M'han tret el cap i les potes i ja veieu com m'he quedat...
Doncs jo us voldria explicar com va ser que Igualada fós
una de les primeres ciutats on l'adobament de la pell obtingués
el primer lloc en el rànquing europeu i també d'Iberoamèrica...
Tot va començar en una plaça de la vila: La plaça
del Rei.
Fa molts anys, en aquesta plaça, hi havia un Hospital
anomenat Sant Bartomeu (el primer que tingué Igualada)
i que es dedicava més a les funcions benèfiques
que a les sanitàries.
Es mantenia gràcies a les almoïnes que, cada setmana,
recollien casa per casa, les "dones honrades" (tal i
com les anomenàven en aquell temps).
Al costat de l'Hospital hi havia l'Esglèsia de Sant Bartomeu
on, durant molts anys, es tenia el costum de reunir-se el "Consell
de la Vila".
No fou fins el 1845 que l'Hospital es convertí en una
caserna i, més tard (el 1935) es va enderrocar i començaren
els treballs per la construcció d'una escola que es dedicaria
a l'estudi de l'adobament de la pell: L'Escola de Blanqueria.
Us preguntareu com va ser això... Com fou possible que
se'ls ocorregués construir-hi una escola d'aquestes característiques?.
Doncs, bé...
El gremi de blanquers d'Igualada pensàren que seria bo
aprendre i ensenyar les tècniques més innovadores
per poder adobar la pell dels animals.
Començàren per a posar-les en pràctica en
la pell d'una elefanta ("La Linda"), la qual s'havia
mort en el Zoo de Barcelona i que avui dia encara resta exposada
al Museu.
Més tard, l'escola passà a formar part de la Universitat
Politècnica de Catalunya i adquirí el nom d'Escola
Universitària d'Enginyeria Tècnica Indústrial
d'Igualada. On encara, avui dia, s'imparteixen estudis d'Adoberia,
Formació Professional i Enginyeria.
|