POESIES DE POETES LOCALS
Sota uns plàtans d'exuberant bellesa
d'on l'ocell festiu saluda el sol eixent,
acollidora malgrat ta rustiquesa
ets, Font Cuitora, el gentil complement
d'aquesta Vileta activa i xamosa,
niu d'humils virtuts i honestes amors
que, igual es plau en tasca fatigosa
com en el conreu d'agradables labors.
El cantiret penjant de sa mà polida
una dolça jovençana braç nu i cap dret,
bo i flairan una flor de poc collida
vé a la Font a omplir el seu cantiret.
Hi ha gent. Són tots ja glòries retirades
que, a la llei del treball llur tribut han pagat
i ací, passen les feixuges capvesprades
filosofant sobre el present, futur i passat.
El càntir ple , la noia, assedegada,
ha begut a galet d'aquest raig tan poc corrent
quan, un simpàtic vellet cara arrugada
se li atansa i li diu molt discretament:
"Escolta eixerida, mentre bevies
has formulat un prec que't plauria realitzat?
Si no ho has fet, fes-ho, i ço que voldries
veuràs com ans de l' any serà realitat.
RECARED COCA
Font Cuitora terapeuta, d'un fred que s'acosta al glaç,
que uns plàtans et fan sardana i et donen un verd abraç,
creien-se deutors, ceient-te mestressa de ses ufanes...
quan l'ambient és xafogós, reposant en ton pedriç,
un no sap ben bé del cert si ha baixat del Paradiç...
COSTA i POMÉS
|