El nom del
passeig Verdaguer ve d'un poeta català que es deia Mossèn
Cinto Verdaguer.
Té un quilòmetre i mig de llargada i uns deu metres
d'amplada aproximadament.
El passeig comença a l'estàtua del General Vives
i acaba a l'estació del tren.
Sempre hi passa molta gent perquè és al mig d'Igualada
i per anar al centre quasi tothom hi ha de passar. Moltes persones
van a passejar i caminar i a la nit n'hi ha que corren.
Podem trobar fonts, monuments, papereres i bancs perquè
hi segui la gent gran i petita. També hi ha moltes cases
a banda i banda i importants edificis públics com l'Hospital
Comarcal, l'Escola
de Música...
És molt bonic perquè la vegetació és
variada. La majoria d'arbres són plàtans, però
també hi ha arbustos i arbres d'altres tipus.
El passeig està separat
de la vorera per una llarga tanca d'arbustos de fulla perenne.
D'altres arbustos són de fulla caduca i això vol
dir que a l'hivern es queden sense fulles.
Els plàtans són arbres molt alts, tenen el tronc
molt gruixut i són molt vells. Com que a la tardor els
hi cauen les fulles, es forma una catifa que cobreix el terra
i no deixa veure les rajoles. Des de la nostra escola es veu un
paisatge molt bonic. Cada any, entre la tardor i l'hivern poden
els arbres i els deixen ben pelats, però a la primavera
ja tornen a tenir fulles noves i verdes. |