“ El Passeig es deu, inicialment al senyor Ramon de Marimon, simple usufructuari, i, desprès, al senyor Josep Ximénez i Aguilar, persona a qui es tenia per fill natural del pròcer bisbalenc Josep Antoni de Marimon i Asprer. Sigui com vulgui, el senyor Ximénez havia estat afavorit pel senyor Marimon, amb llegats importants (més que els que varen correspondre al fill legítim). La casa Marimon era la primera potència bisbalenca, i ho era molt més que les altres, tres o quatre de les quals es repartien en l’antigor, amb ella , gairebé totes les terres del nostre terreny. A més de grans finques radicades fora de la Bisbal, entre altres de menys importància, aquí era propietat de la casa Marimon tot el territori que va des de la seva casa pairal del carrer de l’Amor Filial fins a Corçà; ço és: tots els camps, amb poques excepcions, que queden tancats entre el Daró i el rec del molí de la Torre, inclòs, naturalment, el pla del Pastoret; les terres més fèrtils del terme. La riquesa de la cas Marimon era fabulosa i sembla mentida que, en poc més de mig segle, la disbauxa i la degeneració familiar l’extingís totalment, fins a l’extrem que el darrer descendent (...) captava públicament i se li va haver de dedicar, per les entitats de la Bisbal una funció benèfica.
Tornant a la relació de la qual ens han desviat aquestes circumstàncies familiars – d’un pes considerable en l’historial bisbalenc – direm que, entre els donatius rebuts del seu pare, el senyor Ximénez i Aguilar tenia els camps que vorejaven el Daró, després del Pont Nou, a mà esquerra. D’aquests camps, va cedir-ne una ampla faixa vora del riu i arrancant de la carretera, per a passeig públic ( maig 1880). En fer-ho va posar com a condició que la nova via havia de portar el nom de Marimon i Asprer. (...) Així va néixer elPasseig. Els ajuntaments de l’època van complementar-lo arranjant els marges que estaven molt esmotxats, i disposant-lo per a la funció que se li destinava. (..) Per allargar-lo fins on és, fou necessari obtenir terrenys del senyors Agustí Boy i Josep Figueras. Fou acabat l’any 1885, segons resava una inscripció de pedra que es va col·locar al capdavall, i que ara a quedat enterrada. Fou l’any que es construí al mur d’arran del camí vell, per evitar l’esmotxament que produïen les riuades. Originàriament, es varen plantar al Passeig tres rengleres de plàtans. El marge que dóna al Daró es va cobrir d’arbres fruiters i de flors, especialment de rosers. Era un marge esplèndid. Pel gener de 1895 es va suprimir la renglera central de plàtans i, a mesura que els altres prengueren volada, la vida de les flors i dels arbres fruiters de la vorera del riu, esdevingué precària, fins que varen desaparèixer.(...)”

Pere Lloberas “La Bisbal en la Història i el record”