Un record
dels seus temps d'escola?
-
De l'escola en guardo bons records.
L'ambient hi era agradable, estèticament confortable.
Jo anava a una escola municipal de Barcelona que tenia
la sort de comptar amb mestres del temps de la República
estranyament salvades de la depuració de després
de la guerra i que estimaven la seva feina i les noies
que hi anàvem (cal recordar que l'ensenyament
separava noies i nois en edificis diferents) . Era una
escola de barri. Hi havia gent de tota mena i allà
vaig aprendre que la normalitat era com un recipient
molt gran on hi cabien rics i pobres, llestos i disminuïts.
Totes apreníem de totes. Allà vaig poder
cultivar a pleret el gust per la lectura (gràcies
a un servei de biblioteca modèlica per l'època).
Recordo les tardes assolellada dedicades a cosir i,
al mateix temps, a escoltar les lectures que la mestra
ens oferia en veu alta. De cosir no en vaig aprendre
mai (justet per anar tirant) però de llavors
ençà tinc entre els meus preferits llibres
com "Corazón" i "El Conde Lucanor".
Per les pàgines d'aquest darrer encara m'hi perdo
sovint. La música, el teatre i el dibuix eren
també disciplines que practicàvem amb
tota normalitat i jo m'hi sentia la mar de bé.
Pel que fa a llengua, era corrent expressar-se en català,
però la lectura i l'escriptura es feia irremissiblement
en castellà.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
Tant pel tipus
d'escola on vaig anar com per la relació familiar
que hi teníem, sempre vaig admirar l'Artur Martorell.
Des de ben petita, els seus trets biogràfics
em van arribar a les orelles embolcallats amb la fina
boirina de la llegenda: un mestre modèlic i innovador,
un funcionari municipal que després de la guerra
va ser represaliat i castigat a treballar als serveis
funeraris de la ciutat. Però la seva divisa sempre
va ser: treballar sense defallir per dur a terme la
tasca que se li havia encomanat de la millor manera
possible. I em consta que així ho va fer. A més,
l'Artur Martorell estimava la música i també
els dibuixos dels infants que saben dibuixar com infants.
A casa m'explicaven que en certa ocasió, i en
contra de l'opinió de tot un jurat, va defensar
aferrissadament la concessió d'un premi per un
dibuix que reflectia com cap altre que la seva autora
que era jo, tenia 6 anys!
Aquell home em va influir sense jo saber-ho. Me'n vaig
adonar quan vaig ser mestra del municipi de Barcelona,
funcionària com ell. D'això fa una pila
d'anys. I ara que em dedico més a escriure que
no pas a fer de mestra, em sento molt a prop de la seva
tasca de divulgador literari, de les seves adaptacions
d'obres clàssiques per a nois i noies, de les
seves antologies de poesia i de prosa
Els primers
poemes que vaig aprendre es troben al seu llibre "Les
plantes, els animals, els elements".
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- De fet, sento un respecte immens per tota aquella
gent que va patir les conseqüències de la
guerra civil espanyola, especialment pels qui, fidels
als ideals republicans, van haver de renunciar-hi a
causa de la sublevació militar de Franco i companyia.
El meu respecte inclou tant els que van marxar com els
que van quedar-se aquí.
Però com que sóc una dona amant del saber,
també vull assenyalar que em fascinen personatges
com ara la francesa Madame de Châtelet que cap
allà al segle XVIII va voler i poder menar una
vida dedicada a la ciència i al coneixement,
sense renunciar a les pompes de la vida mundana, ni
a la seva condició femenina.
Un encert de l'educació
actual?
- Voldria creure que n'és un, la contemplació
del tram 0-6 com a educatiu. Però l'excessiva
i progressiva escolarització que afecta sobre
tot el cicle 3-6 és un trist resultat de quelcom
que augurava coses millors.
I, una mancança?
- Una llei d'educació per a tothom i no tan sols
per als més rics, ni per als més intel.ligents
També
n'hi ha una altra: bons professionals que hi treballin.
Ni la seva formació, ni la poca consideració
social de què gaudeix la professió hi
ajuden gota.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- Segons el meu parer l'escola no pot renunciar
a formar nois i noies amb sensibilitat envers el món
tangible i intangible que ens envolta. L'art, a més
de la ciència, no es poden deixar de banda.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- El model de família està en crisi. Em
pregunto si no demanem responsabilitats sense conèixer
els condicionants que de vegades impedeixen assumir-les?
Potser és tota la societat en pes la qui ha desertat
d'aquesta responsabilitat.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Buscar altres i noves oportunitats. No es pot tancar
mai l'accés a l'educació, a la formació.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Que és un indret privilegiat
per a la detecció de les necessitats formatives
i de documentació dels mestres i els equips de
les escoles. Per tant, la seva obligació és
donar-hi resposta, buscant els millors recursos i fer-los
arribar a bon port.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Són un bon mitjà
per contribuir a la formació integral de l'individu,
no una finalitat.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Fent accessible a tots els individus
que així ho desitgin l'accés als estudis
universitaris o altres opcions possibles. Això
demana un canvi respecte de l'actual concepció
de la universitat, fent-la més propera a tothom.
Un altre repte és procurar que molta gent estigui
motivada per seguir-se formant al llarg de la seva vida,
que en senti la necessitat, que vulgui i pugui mantenir
viva la curiositat per aprendre.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- No, mentre no aprenguem a llegir
els diferents mitjans. Cal donar l'espectador de descodificadors
per permetre-li gestionar i valorar tot allò
que li entra pels ulls.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- La primera opció implica
que veiem el futur com quelcom dibuixat, previsible.
L'actual crisi de valors, no sembla apuntar cap a aquesta
direcció.
La segona opció pressuposa que ens creiem capaços
de crear una societat del futur a mida dels nois i noies
actuals. Tampoc crec gaire en aquesta sortida. Potser
aquest enunciat és més bonic que eficaç?
Un
llibre?
- Per damunt de tot, m'agrada
el gènere del conte (de tradició oral,
d'autor, clàssics, contemporanis, d'aquí
i d'allà
). Ja he dit abans que un dels
llibres que més m'agradava de sentir era "El
conde Lucanor", el qual barrejat amb els contes
recollits per Serra i Boldú, els de Grimm i Andersen
(que llegia a casa en català) i els que coneixia
a través de la biblioteca de l'escola, crec que
em van preparar per ser la lectora i narradora que sóc
avui.
Una
cançó?
- El cant dels ocells cantada
per una veu humana o tocada per un sol instrument. Em
fa posar la pell de gallina.
Una
pel.lícula?
- Les de Jacques Tati.
Un
paisatge?
- La ciutat de Barcelona des que
s'ha obert al mar.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que aconsegueixi atraure professionals
amb ganes de formar, motivar i acollir el variat mosaic
de nois i noies que omplen les escoles i tot, amb el
millor salari possible! v
|