Sabies que...

Fins al segle XVIII:

El sistema de repartició de terres entre els hereus, afavoria la formació dels anomenats camps oberts ( open fields) formats per petites parcel·les o franges.

Aquest sistema assegurava la repartició de les terres de gran qualitat entre tots els hereus però a la vegada, afavoria la parcel·lació en camps petits i distanciats als quals no es podia introduir cap tipus de maquinària. Així mateix existeixen terres d’aprofitament comunal on tots els habitants de la zona poden treballar i aprofitar els seus recursos, però sense títol de propietat.

A partir del segle XVIII:

Les lleis de tancament de camps (enclousure acts) promogudes pel Parlament britànic, van afavorir la concentració de terres.

Els camperols van ser desposseïts de les terres comunals i en moltes ocasions obligats a vendre les seves pròpies terres, la qual cosa va facilitar que els grans terratinents (landfors) s’apropiessin d’aquestes.

L’aplicació del sistema Norfolk, basat en la rotació de conreus, va permetre un millor aprofitament del camp i l’abandonament de l’antic recurs de freqüents períodes de guaret.

Els nous conreus herbacis s’alternaven amb llegums, naps o patates, la qual cosa permetia conrear sense por a l’esgotament.

Molts d’aquests conreus servien, a més a més, per alimentar al bestiar durant l’hivern de manera que el nombre de caps va créixer i, alhora, l’increment d’adob animal ( fems) va contribuir a una més gran fertilitat de la terra.

Voleu veure que en pensem d'aquest procés les persones que vivim en aquesta època?