Sabies que...

Quan Darwin s’introdueix al món de la ciència, no hi ha molts científics professionals. Els professors i col·legues més veterans de Darwin, pertanyen a dues categories. O són membres de les classes socials riques que han heretat la seva fortuna com el cas de Sir Charles Lyell, advocat de gran prestigi provinent d’una família benestant i un apassionat de la ciència. O són clergues que a més d’encarregar-se dels seus fidels, tenen prou temps per dedicar-se a estudiar el món natural. A més, els millors naturalistes del segon grup són professors en universitats angleses, com per exemple el reverend Adam Sedgwick i el clergue John Stevens Henslow. Tots dos grups però, eren religiosos i tots dos s’avenien al statu quo, i mantenir així l' estabilitat social.

Però a mitjans del segle XIX es forma una classe d’homes que responen ja al concepte de científic professional. Científics joves que no tenen perquè ser rics ni tenen inclinacions religioses. De fet alguns s’opossen amb molta fermesa al domini absolut que exerceix la religió sobre la natura. Es tracta dels primers científcs que reben un sou per la seva tasca però no són clergues i els seus cursos no estan plens de la doctrina de l’esglèsia Anglicana. En són exemples científics com Robert Grant i Thomas Henry Huxley.