Darwin i la religió      
                 
 

 

Sabies que...

Francis Darwin, el meu tercer fill de Charles Darwin és la persona que revisa i prepara per l’edició la meva Autobiografia inèdita, un document familiar. Francis, fill de Darwin al moment d’editar aquest llibre i aconsellat per la seva mare, Emma Wedgowood, realitza supressions i correccions del mateix. Afegeix també un conjut d’apèndix dedicats a recollir el que opino sobre la religió; on dona una visió sobre mi amb l’actitut d’un investigador prudent, gens bel·ligerant i que intenta evitar ferir les creences religioses de les persones. És molt probable que en Francis, i sobretot sa mare Emma, fervent creient, tingués en tot moment l’objectiu de no indisposar més del que ja estava la meva figura amb la societat d’aquell moment,així com salvaguardar la meva memòria. Però a la meva autobiografia real, sense "correccions” deixo anar lliurement els meus pensaments que són molt més agressius vers la religió, del que el meu fill us va voler fer creure.

Hi havia quelcom més que la religió darrera de la meva por a la reacció que pogués provocar la publicació de les meves idees. Al 1844, Robert Chanbers, un escriptor i editor d’Edimburg publica sota pseudònim Vestigios de la historia natural de la Creación, on explica la història de la terra i de la vida des dels seus inicis, plantejant conscientment la questió de la transformació de les espècies. Els primers que crítiquen durament el llibre van ser els científics ortodoxes. Sóc conscient de com ridiculitzen les seves teories i les seves proves i estic convençut que, la persona que vulgui posar en dubte la immutabilitat de les espècies, deu formular el seus arguments amb molta cura i presentar evidèncias molt sólides i inqüestionables.

 

   
                 
       
Voleu saber que en penso de la religió?