Em vaig casar als 23 anys i va ser aleshores quan vaig anar a la mina. Abans, quan tenia 12 anys era teixidora. No sé llegir ni escriure. Arrossego les vagonetes de carbó i treballo sis hores al matí i sis a la tarda. Deixo de treballar gairebé una hora al migdia per menjar una mica de pa i una mica de mantega, sense beure res. Tinc dos nens però encara són massa petis per treballar. He arrossegat vagonetes fins i tot estant embarassada. Tinc una corretja al voltant de la cintura i una cadena entre les cames, i he de caminar de quatre grapes. El pendent és molt dret i ens aferrem a la corda o al que podem, quan no hi ha corda [...]
En el pou on treballo hi ha sis dones i sis nois i noies. És una feina molt dura per a una dona. El pou és sempre humit i l'aigua ens arriba fins als genolls. Tinc la roba gairebé sempre xopa[...] El capatàs m'ha pegat unes quantes vegades perquè estava indisposada[...]
Citat dins NEF, W. Les dones traballadores victorianes, Nova York Testimoni de Betty Harris davant una comissió parlamentària d'investigació (1842)
|