Si et trobes paraules que no entens........ja saps que has de fer!!!! Per què serveixen els diccionaris o les enciclopèdies?
La meva teoria es fonamenta en:
- Una descendència més que suficient:
(…)Tot ésser, que durant el seu temps natural de vida produeix diversos ous o diverses llavors, ha d’ésser destruït en algun període del seu vivent, o durant alguna estació o algun any; puix que si no fos així - i segons el principi d’augment geomètric -, el seu nombre esdevindria amb rapidesa tan extraordinàriament elevat que cap país no podria suportar-ne el producte.(…) Encara que algunes espècies poden anar augmentant avui dia, més o menys ràpidament, totes no poden fer el mateix, perquè el món no podria contenir-les.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 87
Hom reconeix que l’elefant és, de tots els animals, el que cria més lentament, i m’he pres certa feina a calcular el seu ritme mínim d’augment natural probable: si assumim que comença a criar a trenta anys- si bé aquesta edat queda sota la mitjana- i que continua criant fins a noranta, tot deixant tres parelles de cries en aquest interval, al cap de cinc segles hi hauria quinze milions d’elefants vius descendents de la primera parella.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p 88
- La lluita per l’existència i la selecció natural
La lluita per l’existència deriva inevitablement de la gran velocitat amb què tots els éssers orgànics tendeixen a multiplicar-se.(...)
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 87
*A causa d’aquesta lluita per la vida, cada variació, àdhuc la més lleugera, i sigui quina sigui la causa que l’ha produïda, si resulta d’alguna manera profitosa per a un individu de qualsevol espècie (...) tendirà a la preservació d’aquest individu i serà heretada generalment per la seva descendència. A més, la descendència tindrà així més probabilitats de supervivència, perquè, entre els molts individus de qualsevol espècie que neixen periòdicament, només un petit nombre pot sobreviure. He donat a aquest principi, pel qual tota lleugera variació que sigui útil serà preservada, el nom de selecció natural per contraposar-lo al poder de la selecció de l’home.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 85
Hauria de dir per endavant que empro el terme lluita per l’existència en un sentit ampli i metafòric, tot incloent-hi la dependència d’un ésser respecte a un altre, com ( ço que és més important) no solament la vida de l’individu, ans el seu èxit en deixar descendència. Hom pot dir amb certesa que dos animals canins en temps de fretura es barallaran entre ells per qui es quedarà amb el menjar i viurà.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p 86
Així veiem, en opinió meva, que, quan els mascles i les femelles de qualsevol animal tenen els mateixos hàbits generals de vida, però difereixen en estructura, color o ornament, aquestes diferències han estat causades principalment per la selecció sexual; és a dir que uns mascles individuals han tingut, durant generacions successives, algun avantatge lleuger sobre d’altres mascles, en llurs armes, en llurs mitjans de defensa o en llurs encisos; i han transmès aquests avantatges a llur descendència masculina. Malgrat tot, no voldria pas atribuir totes aquelles diferències sexuals a aquesta acció.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p.110- 111
Contemplem una planta (...) per què no duplica o quadruplica el seu nombre d’individus? Sabem que pot suportar perfectament bé una mica més de calor o de fred, o d’humitat o de sequedat (...) En aquest cas veiem clarament que si, en la nostra imaginació, volguéssim donar a la planta el poder de multiplicar-se, li hauríem de donar algun avantatge sobre els seus competidors o sobre els animals que se la mengen (...)
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 100
(...)¿ podem dubtar (recordant que neixen molts més individus dels que poden sobreviure) que els individus amb algun avantatge sobre els altres, ni que sigui lleuger, tindríem més probabilitats de sobreviure i de procrear llur pròpia mena? D’altra banda. Podem estar segurs que qualsevol variació perjudicial, fins del menor grau, seria destruïda inexorablement. Anomeno selecció natural aquesta preservació de les variacions favorables i el rebuig de les variacions perjudicials.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 103
- La questió de l’herència
La nostra ignorància de les lleis de variació és profunda. Ni en un de cada cent casos no podem pretendre d’assenyalar una raó per què aquesta o aquella part difereix, més o menys, de la mateixa parten els progenitors (...) Sembla que les condicions externes de vida, com el clima, l’aliment, etc., han induït a algunes modificacions lleus. Els efectes de l’hàbit per a produir diferències constitucionals, els de l´ús per a enfortir, i els del desús per a afeblir i disminuir òrgans, sembla que han estat més potents.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 181
Sigui quina sigui la causa de cada petita diferència de la prole respecte als progenitors- i per a cadascuna ha d’existir una causa -, l’acumulació constant d’aquestes diferències per la selecció natural, quan són beneficioses per a l’individu, és el fet pel qual els éssers innombrables de la faç de la terra poden lluitar entre ells, i sobreviure els més ben adaptats.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 183
- Origen d’una espècie nova:
(...) la transició d’una varietat, des d’un estat en que difereix molt poc del seu pare aquell en què se’n diferencia més, a l’acció de la selecció natural que acumula (...) unes diferències d’estructura adreçades a certes direccions definides . Per això crec que una varietat ben marcada ha d’ésser anomenada amb justícia una espècie incipient.(...) No cal suposar que totes les varietats o espècies incipients assoliran necessàriament la categoria d’espècies. Aquelles poden extingir-se en estat incipient, o be poden perdurar com a varietats per períodes llanguíssims. (...)També podria arribar a suplantar i exterminar l’espècie mare o bé ambdues podrien coexistir i ésser classificades alhora com a espècies independents.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 76-77
Penso que, d’aquestes diverses consideracions, es desprèn que, mentre es formen noves espècies en el transcurs del temps gràcies a la selecció natural, d’altres esdevenen més i més rares i al capdavall s’extingeixen. Les formes que estan en competència més estreta amb les que experimenten modificació i millora, seran, naturalment, les que més patiran. (...) la majoria de les formes més afins (...) són les que, per tenir estructura, constitució i hàbits quasi iguals, entren generalment en la més dura competència mútua. En conseqüència, cada nova varietat o espècie, durant el procés de formació pròpia, acuitarà generalment amb major duresa els seus consemblants més pròxims, i tendirà a exterminar-los.
DARWIN, Charles, L’orgien de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 129
La raresa, com ens explica la geologia, és la precursora de l’extinció. També podem veure que cada forma representada per pocs individus corren un fort risc d’extinció total durant les fluctuacions estacionals o pel nombre dels seus enemics. Com es produeixen noves formes de manera lenta i continuada, grans quantitats se n’han d’anar extingint inevitablement (...)
DARWIN, Charles, L’orgien de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 128
Per tant, durant la modificació dels descendents de qualsevol espècie, i durant la lluita incessant de totes les espècies per augmentaren nombre, com mes diversificats [ principi de divergència] esdevinguin aquells descendents, més gransseran llurs possibilitats de succés en la batalla de la vida. Així les petites diferències que distingeixen les varietats de la mateixa espècie tendiran amb fermesa a augmentar fins que esdevinguin iguals a les majors diferències entre espècies del mateix gènere o àdhuc de gèneres distints.
DARWIN, Charles, L’origen de les espècies, Edicions 62 , (2009) p. 146
Per treballar el text de Darwin amb *:
Per treballar aquests textos :