Si et trobes paraules que no entens........ja saps que has de fer!!!! Per què serveixen els diccionaris o les enciclopèdies?

Una altra de les meves ocupacions va consistir en col·leccionar animals de tot tipus, descrivint breument i disseccionant molts dels d’origen marí;( …) Dedicava la major part de la jornada a redactar el meu diari i em vaig esforçar molt en descriure amb molta cura i vivesa tot el que veia, el que va constituir una bona pràctica. El meu diari em va servir també, en part, a mode d’epistolari dirigit a casa, i sempre que se’m presentava una oportunitat enviava alguna secció a Anglaterra. Però, els diversos estudis que he mencionat no tenen gens d’importància comparats amb l’hàbit adquirit llavors d’una enèrgica laboriositat i una atenció intensa en tot el que emprenia.

DARWIN Charles. Autobiografia. Edt. Laetoli. 2008 p 69-70

(…) Deu ser extraordinàriament considerable el nombre de restes soterrades en el gran sediment que formen les Pampes i que cobreix les roques granítiques de la banda oriental. (…) En tot cas hi ha una conclusió a la qual s’arriba forçosament, que la superfície sencera de les Pampes constitueix una immensa sepultura per aquells gegants quadrúpedes extingits.

DARWIN, Charles, Viaje de un naturalista alerededor del mundo (I) Ediciones Akals SA., 1983, 1997 p. 213

El parentiu encara distant, que existeix entre els macranchenia i el guanaco, entre el toxodon i el capibara,(…) i els peresosos, formiguers i armadillos actuals que de manera molt marcada caracteritzen la zoologia de l’Amèrica meridional i l’ encara més pròxim que existeix entre les espècies fòssils i les vives de Ctenomys i de Hudrochoerus, son fets molt interessants (…) Aquest estrany parentiu, en el mateix continent, entre els morts i els vius, no dubto ha de donar molt aviat molta més llum que d’altra classe de fenòmens al problema de l’aparició i desaparició dels éssers organitzats sobre els canvis de la terra.

DARWIN, Charles, Viaje de un naturalista alerededor del mundo (I)Ediciones Akals SA., 1983, 1997 p 235-236

No n’hi ha probablement, en la llarga història del món, fenòmens més estranys que les immenses exterminacions, tan sovint repetides, dels seus habitants.
(…) Tot animal en estat natural es reprodueix amb regularitat; i no obstant això, en una espècie fixada per llarg temps, es fa necessàriament impossible un gran creixement en nombre, i és precís que actuï un fre d’una o d’una altra manera.

DARWIN, Charles, Viaje de un naturalista alerededor del mundo (I)Ediciones Akals SA., 1983, 1997 p 238

Em va impressionar tant la distribució dels diversos organismes de les Galàpagos i el caràcter dels fòssils dels mamífers i demés éssers americans que vaig decidir recol·lectar indiscriminadament tot tipus de mostres que em permetessin definir què són les espècies(...)

 http://www.darwinproject.ac.uk/darwinletters/calendar/entry-729.html

Aquests ocells [sinsontes]son afins a la tenca xilena [...] he recollit espècimens de quatre de les illes principals[...] els individus de les illes de San Cristóbal e Isabela semblen iguals però els altres dos són diferents. En cada illa es troba sol un tipus i els costums son indistingibles. Quan jo recol·lectava exemplars els espanyols sabien de quina illa provenia cada tortuga per la forma i la mida del cos i per les escates. Si comparo les illes partint dels pocs exemplars d’animals que en tinc a la meva col·lecció i de les aus que tinc i veient les petites diferencies en quan a estructura i el lloc que ocupen en la naturalesa, no puc sinó sospitar que ens trobem només davant varietats.[...]D’existir el més mínim fonament que expliqui aquests comentaris sobre la zoologia de l’arxipèlag , haurà d’estudiar-se, doncs podria tirar pel terra la noció de la estabilitat de les espècies.

citat a ELDREDGE, N. Darwin. El descubrimiento del árbol de la vida. p 78 ( Galápagos, ms 73)