|
Moisès Llopart i Aguilera
|
|
 |
|
 |
Conegut arreu per la seva dedicació a l’esport. Especialitzat en l’atletisme va ser un dels fundadors de la secció dedicada a aquest esport dins del Grupo Cultural Recreativo de la Seda (1948) . Durant aquests anys Llopart entrenarà els atletes de La Seda mentre ell competia amb el Club Laietània de Mataró en les especialitats de mig fons, fons i cros. Paral·lelament a la seva activitat esportiva i sense deixar La Seda, Llopart dóna classes d’idiomes per poder tirar endavant la família i construeix en el pati de la seva casa el primer gimnàs del Prat. Aquest gimnàs ha estat fonamental per a diverses generacions d’atletes. L’any 1960 deixà el Laietània per dedicar-se exclusivament a la Seda, com entrenador, delegat i atleta. Cal destacar que és un dels pocs clubs de Catalunya que disposa d’una secció femenina. L’any 1968 crearà una secció de piragüisme per on passen tots els atletes del club. Mogut per la defensa de l’esport entra a l’ajuntament l’any 1961 i hi ocupà diversos càrrecs fins el 1971. Entre d’altres durant el seu mandat es construeix la piscina municipal del Fondo d’en Peixo, i s’inicia la construcció de les pistes d’atletisme que després portaran el seu nom. |
|
Esportista
El Prat 1919-2002 |
|
|
Al llarg de la seva carrera com entrenador Llopart, obtingué nombrosos èxits i reconeixements. L’any 1970 obté el títol d’entrenador nacional d’atletisme. El 1972 La Escuela Nacional de Atlestimo li atorgà el trofeu especial per la tasca com a preparador en llançaments, 1982 li atorguen la mateixa distinció pel que fa a la marxa masculina. Al marge del seus triomfs personals, Llopart aconseguí crear un reconegut grup que durant anys donà atletes de la talla d’Elvira Tort, Dolors Exposito, Ramon Ribas, Glòria Granados i els més populars Manuel Alcalde, Josep Marín, Daniel Plaza i el seu fill Jordi Llopart. L’any 1989 en tornar dels Jocs Olímpics de Seül pateix una embòlia que l’obligà a deixar els seus càrrecs i la seva activitat esportiva, tot i que gràcies a la seva fortalesa física i psíquica aconseguirà recuperar bona part de la seva activitat vital i continuarà entrenant fins al 1992. L’any 1989, la Generalitat li va atorgar la distinció: “Forjador de l’esport català” i l’any 1996, fou nomenat fill predilecte del Prat com a reconeixement a la seva dedicació a l’esport pratenc per part de l’Ajuntament del Prat. Llopart també és conegut per la seva obra: Diari retrobat, memòries de guerra. Un interessant relat d’una vivència, narrat en primera persona per l’autor, que explica la seva partida al front de l’Ebre durant la Guerra Civil. Llopart va ser cridat a files com a participant de la lleva del biberó i, pels seus coneixements d’idiomes, va ser destinat al batalló de la XIV Brigada Internacional, integrat majoritàriament per voluntaris francesos, on viurà l’ofensiva final franquista i ha de fugir amb els darrers soldats republicans, travessant el riu vermell de sang. De retorn al Prat és detingut i obligat a fer el servei militar durant sis anys. Com el mateix Llopart explica, “he decidit posar fil a l’agulla i intentar plasmar en unes ratlles mal escrites tot el que amb penes i treballs, pugui anar recopilant d’aquells temps”. El seu relat respon a una voluntat de donar testimoni d’unes vivències personals que li van canviar la vida. |
|
|
Font: Moisès Llopart i Aguilera. Forjador de l’esport català. Edita / Moisès Llopart i Aguilera. Diari retrobat, memòries de guerra. Col·lecció de textos locals. Núm 1. Edita Ajuntament del Prat. 2002 |
|
|
|
 |
Servei Educatiu
Baix Llobregat 4 - El Prat de Llobregat |