Formes a l'Espai

Mundet féu pocs monuments públics. Concretament un a "Mossèn Francesc Viver" (1973) i un altre a la "Sardana" (1975), al seu poble natal, l'"Al·legoria a l'Esport" a Manlleu (Osona, 1978) i "Solidaritat" al cementiri de Sants (Barcelonès, 1983). "Formes a l'espai" fou la tercera, feta en ferro i ciment l'any 1976, als accessos de l'Aeroport, representa l'escut de Barcelona. La realització d'aquests monuments, d'ençà la dècada dels setanta, coincidí amb un període en què Mundet havia experimentat un nou estil que l'allunyava dels referents clàssics. A partir de 1971 la seva obra tendí a esquematitzar-se i fer-se més geomètrica, després d'introduir-se lleugerament en l'art abstracte. Mundet sorgí reforçat amb una tendència que simplificava i despullava les figures de la matèria accessòria i que els feia perdre ondulació. "Formes a l'espai" és una obra que tendeix a la verticalitat i on, amb un llenguatge sintètic i aparentment senzill, es dibuixen a l'aire les creus i barres de l'escut barceloní. És una obra que mostra la síntesi a què arribà l'autor entre l'art tradicional i les tendències escultòriques més modernes, i on el ritme està molt estudiat. En aquest sentit, cal destacar la utilització d'un suport de ciment, flotant i inclinat, sobre el qual semblen recolzar-se les barres, cosa que dóna moviment i sensació d'ingravidesa a l'obra.