L'Albagés es troba al sector central-occidental de la comarca, a la vall del riu Set el qual marca dos paisatges ben diferenciats; el d'hortes i terra campa que s'allarguen a la vall del riu i les ondulacions de la plataforma garriguenca amb petites extensions de boscos i conreus arbrats.

Compta amb 557 habitants i té una superfície municipal de 26 Km2. d'extensió. Limita amb els termes de Castelldans (N), Cervià de les Garrigues (E), Juncosa (S), el Soleràs i el Cogul (O).

La majoria de conreus són de secà: oliveres, ametllers, blat i ordi. L'escassetat d'aigua dificulta la cria de bestiar, però malgrat tot el sector de l'aviram i el porcí són els més destacables.

El poble està emplaçat damunt d'un tossal, a l'esquerra del riu Set, a 372 m. d'altitud. A la part més alta s'hi troben les restes de l'antic castell, originàriament amb funció defensiva i després es convertí en un palau. Cal destacar també l'església de St. Joan Baptista, d'estil barroc, així com antics casals de pedra picada situats al nucli antic del poble.

El nom de l'Albagés, segons la proposta dels Estudis de Toponímia Catalana procedeix del germànic. Però grafies com Albaxiq (Els Castells Catalans), suggereixen una etimologia àrab

LES RESTES DE L'ANTIC CASTELL - PALAU

A la part alta del poble es troben les restes de l'antic Castell, que en els seus orígens (segle XII) tingué una funció defensiva, i que al tombant del segle XV es veié convertit en un autèntic palau, propietat del cellerer o administrador del Monestir de Poblet.

Actualment, només en queda un cos d'edifici amb una torre cantonera i la façana molt malmesa. Una de les seves gruixudes parets de carreus de pedra picada és decorada amb una finestra gòtica germinada en la qual hi manca la columna , i a cada costat hi ha esculpit un bell escut heràldic pertanyent a l'abat Guimerà de Poblet.

Una altra finestra gòtica és oberta en un dels murs d'una torre de planta quadrada que es troba en molt mal estat. La intervenció urbanística de l'any 1985 al voltant del Castell ha convertit el lloc en un racó agradable i pintoresc. Hi ha una plaça amb bancs de pedra i un mirador des d'on es contempla i disfruta d'una bona vista panoràmica.

A la part antiga del poble es conserven encara alguns vells casals de pedra picada on es poden contemplar llindes del segle XVI i portes dovellades del segle XVIII. La població moderna, però, s'ha estès fins al peu del turó.

L'ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

És un notable exemplar barroc, amb la façana ben ornamentada -portalada amb columnes-, probablement duta a terme pel mateix mestre d'obres que treballà en les dels Torms, Granyena de les Garrigues,... i un esvelt campanar de torre, amb base quadrada i dos cossos vuitavats.

Des dels finestrals del campanar es pot contemplar un extens i magnífic paisatge garriguenc.