L'Albi es troba al sud de Les Garrigues, situat just al peu de l'autopista A-2, entre Cervià i Vinaixa. El seu terme municipal té 33 Km2 d'extensió i compta amb 782 habitants. És un territori característic de paisatge trencat, on domina l'olivera i l'ametller, alternant amb clapes de bosc. Els termes que l'envolten són els de les Borges Blanques (NO), Cervià de les Garrigues (O), la Pobla de Cérvoles (SO), el Vilosell (S), i Vinaixa (E).

La vila de l'Albi es troba situada en un coster a 527 m. d'altitud, al peu de les ruïnes de l'antic castell o palau baronial del segle XII. Hi destaquen l'església barroca de Sta. Maria, la plaça Major amb els porxos i cases de pedra;el carrer del Call, antic barri jueu; una ermita, el jaciment dels Reguers i el conjunt rupestre de la Vall de la Coma.

L' agricultura és de secà, llevat de petits horts vora la Vall Major. Els conreus principals són les oliveres, els ametllers, la vinya i els cereals. En els darrers anys s'ha fet molt important la cria de conills, porcs i pollastres.

El nom de l'Albi prové de l'àrab ( al ) + wi i significa "(el lloc) més enlairat".

EL CONJUNT RUPESTRE DE LA VALL DE LA COMA

A prop de la finca L'Arinyó, a uns cinc quilòmetres del poble, es troba la Vall de la Coma, un conjunt de pintures rupestres de gran importància que va ser declarat Patrimoni Històric Espanyol el 1985 i catalogat d'Interès Cultural.

La Vall de la Coma i degut a la seva ubicació, fou utilitzada des de molt antic, probablement a partir del Neolític, moment en què sembla produir-se una activa ocupació d'aquestes terres. Posteriorment, la vall fou també emprada durant el Bronze i en èpoques ibèrica i romana.

Les pintures es localitzen en una cova de reduïdes dimensions sobre una paret inclinada. Ocupen una superfície d'1 m. d'alçada per 0,70 m. d'amplada. L'orientació d'aquestes pictografies és O-SO.

El fris pintat està integrat per un total de deu elements que es troben formant tres grups:

- el format per tres elements anomenats "antropomorf" perquè estant units per un eix central travessats per diferents cercles verticals.

- el d'un sol element semblant als tres anteriors però que en certa manera sembla que està aïllat.

- el formen la resta de sis figures, quatre correspondrien a quadrúpedes, una sembla una representació humana i per últim, una representació masculina.

Pel que fa a l'estat de conservació, la pintura es troba sobre una zona de la roca, de color groguenc. El color general que predomina és el vermell, possiblement òxid fèrric (hematites). La coloració es manté, en general, uniforme, alterada pel descrostament i l'aparició en la part inferior de concreció que limita la visió de les figures. L'aparició de carbonat càlcic també dificulta la seva correcta visió.

El conjunt pictòric es troba protegit per una providencial cornisa que ha desviat les aigües pluvials respectant l'antiga sobre la qual es van pintar els motius. Això pressuposa la possibilitat que tota la cova presentés un nombre de pictografies més abundant i que s'han perdut.

LES RESTES DEL CASTELL

Segons sembla, fa uns 2000 anys el castell era un "oppidum" o fortalesa dels romans que els servia per a vigilar la Via Augusta. Desprès de la Reconquesta i a partir de 1178, va ser convertit en castell. Es va construir en estil romànic i després gòtic, tal i com es pot veure encara en les restes del celler i de la presó.

A partir de l'any 1336 es va engrandir i es va convertir en un dels edificis més sumptuosos de Catalunya. El castell era propietat dels "Barons" que tenien les terres del terme de l'Albi. Els barons de l'Albi, però, no vivien sempre al Castell, ja que tenien casa a Barcelona i passaven temporades en un lloc i temporades en l'altre.

En aquella època, per desgràcia, sovint hi havia guerres i el castell moltes vegades en rebia les conseqüències. Les fases més importants de la pèrdua de l'edifici del castell són:

- Durant la "Guerra dels Segadors" (1640 - 1652) i la "Guerra de Successió" (1705 - 1714). Les dues vegades es van arreglar els desperfectes.

- A la "Primera guerra Carlina" el van incendiar, segurament l'estiu de l'any 1836. A partir d'aquest incendi ja no el van tornar a arreglar i els barons ja no hi visqueren més.

- L'any 1875, durant la "Tercera guerra Carlina", el varen acabar de destruir com a edifici habitable ja que s'enfonsaren alguns trebols i parets.

- El dia 22 d'agost de 1936, durant la "Guerra civil", van ser enderrocades la majoria de les seves parets fins deixar-lo quasi com està ara.

Els primers barons o senyors de l'Albi foren Guillem de Timor i la seva esposa que obtingueren

aquest títol l'any 1202 quan els entregaren les terres i el castell. Des d'aleshores sempre hi ha hagut Baró o Baronessa a l'Albi.

Alguns dels cognoms de diferents barons són: Timor, Pere, Centelles, Mur, Cardona, Erill, Galceran de Cartellà, Sabastida, Rocabruna,... i Montoliu que és el cognom de l'actual baró.

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

L'església parroquial de l'Albi està dedicada a l'Assumpció de la Verge Maria i té com a nom el de: "Església Parroquial de Santa Maria de l'Albi". Situada al començament del Raval, prop de la plaça Major, des d'on es veu la seva façana.

És un edifici del segle XVIII, començat a construir l'any 1744 i que va ser acabat el 1751.

La façana és de pedra picada, d'estil neoclàssic. S'hi pot observar una portalada decorada amb una imatge actual de pedra picada representant la Verge Maria. Damunt hi ha una rosassa i més amunt el rellotge. A la dreta de la façana s'eleva la torre del campanar.

El temple té tres naus: la nau central i dues naus laterals.

La nau central està ocupada pels bancs i un passadís ample al mig. Al fons hi ha el presbiteri amb l'altar major. El presbiteri actual data del 1961 i està construït d'obra vista i fusta natural. Presideix aquest grup un altar, tot d'una peça, de pedra negra que pesa uns 600 Kg. Darrera la pedra de l'altar hi ha un pany de paret fet d'obra vista, on hi veiem les imatges d'un Crist crucificat i de l'Assumpció de Maria. Aquestes imatges estan fetes de fusta tallada. Damunt l'altar hi ha un baldaquí també construït de fusta natural.

A les naus laterals hi ha diversos altars. A la nau de la dreta s'hi troben: l'altar del Sagrat Cor de Jesús; l'altar de la Verge del Carme; l'altar de la Puríssima, dins la Capella del Santíssima. A la nau de l'esquerra: l'altar de Sant Josep; l'altar de Santa Tereseta; l'altar de Sant Isidre

A l'entrar, a mà esquerra, hi trobem el Baptisteri que queda en un nivell més baix que la resta del temple. Hi ha una pica baptismal i està envoltat per unes baranes de ferro.

L'ERMITA DELS SANTS COSME I DAMIÀ

L'ermita està dedicada als patrons del poble, els germans Sant Cosme i Sant Damià. Va ser construïda abans de l'any 1500 i està situada prop del poble, a la banda esquerra del riu dels Gorgs, al fons d'un passeig amb arbres plataners i pins a la vora de l'ermita. A l'entrada de l'ermita hi ha un pòrtic de pedra amb finestrals a banda i banda. L'ermita té una sola nau amb unes petites capelles laterals on hi ha uns quadres pintats i damunt l'entrada hi ha el Cor. Els Sants estan situats en un camaril presidint l'ermita.

La seva festa se celebra el dia 26 de setembre i abans del dia de la festa es fa una novena a l'ermita. La devoció als Patrons és gran i perdura des de fa més de cinc segles. L'any 1593 els veïns de l'Albi van votar el dia dels Sants com a dia festiu. El 1885 es va celebrar una festa de consagració del poble de l'Albi als Sants Metges. Això es va fer perquè aquell any hi havia la "pesta del còlera" i cap albinenc va morir d'aquella malaltia. L'any 1985, recordant el centenari, el poble de l'Albi va tornar a consagrar els Patrons.

Actualment, cada any, els nens i nenes del poble fan una ofrena floral a les imatges dels Patrons.

Just pel costat de l'ermita arrenca un camí, entre camps d'oliveres, d'ametllers i altres conreus, que ens porta fins a les envistes del riu Set, es travessa un pont i s'accedeix davant mateix d'una gran cova, al costat esquerra del riu, on és venerada ja fa quinze anys la Mare de Déu de la Cova . A més és pot beure a la Font de la Teula, aigua de la Mare de Déu de la Cova .