Situat a l'extrem nord-est de la comarca, Arbeca compta amb 2330 habitants i una superfície municipal de 58,64 Km2. A 332 m. d'altitud, està situada als pendents d'un turó, al sector regat pel canal d'Urgell. Limita amb els termes urgellesos de Maldà (E), Belianes i Vilanova de Bellpuig (NE), amb Miralcamp (N) del Pla d'Urgell i amb els termes garriguencs de Puiggròs i les Borges Blanques (O), la Floresta (SO) i els Omellons (SE).

La topografia és poc accidentada: gairebé tot és una planúria amb alguns turons aïllats, com el puig del Corb.

La plana que queda al nord-oest del canal està formada per terres de regadiu amb arbres fruiters i farratges, mentre que la part sud-oriental està formada per conreus de secà: ametllers, oliveres, vinya i cereals.

Arbeca és l'origen del nom de l'olivera arbequina, la més popular de la comarca i la més preuada del món.

Les granges de cria de bestiar han tingut un gran desenvolupament, sobretot el sector porcí, oví i d'aviram.

La plaça porticada i les restes del castell dels Cardona són les construccions més interessants de la vila. Al centre del poble hi ha les restes de l'ermita de Sta. Caterina (segles XIII-XIV). Als afores trobem la font de la Juliana i el poblat ibèric dels Vilars.

El nom d'Arbeca és d'origen àrab: "al-bàq a" i significa "el terreny", "el camp".

RUTA DE L'ARBECA ANTIGA

El seu entorn s'ha cobert de vegetació i els accessos cap al cim s'han pavimentat i il·luminat degudament. Al bell mig d'aquest recinte històric-artístic hi ha el Col·legi Públic "Albirka" i les instal·lacions esportives escolars. A la seva vora hi ha un mirador dalt la paret més alta que resta del castell. Des d'allí s'albira un panorama sorprenent, amb tota la plana d'Urgell al peu i enfront les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats, cap al Nord. Al migdia la serra de Prades

. L'antic Hospital - actualment vivenda privada . Situat a la Plaça de la Generalitat, sembla ser que va ser construït als volts de l'any 1518. Era un hospital per a pobres i malalts.

. La Plaça Major i la Plaça de l'Església - destaquen els seus porxos, façanes de pedra, escuts heràldics i racons poètics de regust medieval que donen a Arbeca un to de distinció i reflecteixen l'esplendor d'èpoques passades. Cal destacar la cruïlla porxada de la Plaça de l'Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé els porxos de l'Esparter i del Duc de la Plaça Major.

. L'Església Parroquial de Sant Jaume - església neoclàssica, construïda durant el segle XVII i consagrada l'any 1686. Té planta de creu llatina de belles i grans proporcions. A l'interior s'hi pot veure un retaule de la Verge Maria i un de Sant Isidre. A finals del segle XVII s'hi van construir les capelles del Santíssim Sagrament i de la Immaculada.

L'any 1986, en complir-se el tercer centenari de la seva consagració, s'hi van fer importants obres de remodelació i il·luminació, entre elles l'escultura tallada en pedra que presideix la façana principal, al damunt del pòrtic. És una versió moderna de l'anterior i antiga imatge de la Mare de Déu del Patrocini.

. Les restes de l'ermita de Santa Caterina - sembla ser que és de començament del segle XVIII. Actualment només en queda un petit recinte amb una portalada de pedra, restes d'unes parets, una llanterna i els peus de pedra per a posar les creus quan es feia el Via Crucis per Setmana Santa. Aquesta ermita va tenir certa

importància per als habitants de la localitat en els segles XVIII i XIX, per això cada 25 de novembre se celebra a Arbeca la Festa de Santa Caterina, amb una Fira present des del segle XV. Aquest dia s'ha fet popular també la Fira del gos caçador.

. La Font de la Juliana - es troba a 2 km. del poble. D'origen àrab, té una gran escalinata que s'enfonsa en un marc d'aigua. D'aquesta font se'n diu que era un lloc de repòs per als peregrins que anaven a Roma passant per la Via Augusta, la qual sembla ser que passava precisament pel davant d'aquesta font.

Aquest fet és explicable per una intensa explotació agrària del terreny immediat.

Les fases documentades als Vilars, fins ara, són quatre:

- Vilars I : 650-625/550-525 a. C;

- Vilars II : 550-525/425-400 a. C;

- Vilars III : 425/400-350 a. C;

- Vilars IV : 350-300 a. C;

Aquest jaciment està proporcionant un dels més interessants sistemes de defensa de l' Edat del Ferro. La barrera de pedres enclavades que presenta el configuren com un jaciment únic per la seva temàtica.

Antigament fou esglesiola del poble de Borgetes de Salena, llogaret que formava part de la baronia d'Arbeca i que, posteriorment, fou agregat al seu municipi junt amb el seu terme municipal. Les seves cases no van poder resistir l'empenta dels anys i del despoblament. Queden, però, les sitges subterrànies que hi havia als baixos de les vivendes i servien per guardar-hi les collites de cereals.

És un exemplar d'arquitectura romànica, de planta rectangular, d'una sola nau amb volta de canó i protegida per tres contraforts majestuosos i il·luminats dèbilment per una original i artística finestra en forma d'espitllera. La portalada és feta amb pedra adovellada de faccions solemnes. A l'interior i enfront la porta hi ha un arc de mig punt que possiblement estava destinat a allotjar la imatge de Sant Miquel.

Segons els historiadors la despoblació total de les Borgetes tingué lloc a principis del segle XVII.

A partir dels anys 80 l'entorn de la capella ha estat repoblat amb pins i xipresos i s'ha convertit en un parc públic idoni per a celebrar-hi aplecs i altres esdeveniments culturals