Situat a l'extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, a la vall mitjana del riu Set; compta amb 232 habitants i 17 km2 de superfície. El terme s'estén a banda i banda del riu, en un territori ondulat , amb petits altiplans i tossals aïllats per barrancs. Limita amb els termes segrianencs d'Aspa, Alfés i Alcanó (NO), i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues (SO), el Soleràs (SE), l'Albagés (E) i Castelldans (NE).

El poble a 279 m. d'altitud, és en un replà dominat per l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció d'estil renaixentista on s'hi venerava el famós Crist del Cogul. A un quilòmetre del poble, en direcció a l'Albagés, hi ha les notables pintures rupestres del Cogul. També dins el terme hi ha un despoblat antic anomenat de Montballet, les tombes de Saladar, rectangulars i fetes a la roca viva; i una cova anomenada de les Creus, la qual està molt amagada.

Els conreus són de secà; hi predominen les oliveres, els ametllers i l'ordi. Pel que fa a la ramaderia, la manca d'aigua n'ha dificultat l'expansió. El cens de bestiar es limita al sector porcí i als conills.

El nom del Cogul prové del mossàrab "cogul", derivat del llatí "cuculu", que vol dir "cucut"; mot d'origen onomatopeic o de creació expressiva

LES PINTURES RUPESTRES DEL COGUL

El Cogul va convertir-se en un dels punts més interessants de la comarca des de que l'any 1908 el rector local, Ramon Huguet, hi va descobrir la millor col·lecció de pintures rupestres de la Península després de les d'Altamira.

Les pintures van ser descobertes a la denominada Roca dels Moros, al marge esquerre del riu Set, afluent del Segre, i a uns 500 metres de la localitat en direcció a l'Albagés. Aquestes pintures pertanyen al grup anomenat dels "pintors de les serres". Es tracta d'una immensa mola de pedra que s'aixeca a la vora del camí en la qual hi ha un excepcional i únic conjunt rupestre prehistòric.

En el conjunt pictogràfic de les pintures rupestres del Cogul s'observa la existència d'unes 42 figures pintades a partir de dues gammes de color ( vermell-casteny i negre) i dins d'un estil naturalista-estilitzat; uns 250 signes gravats corresponents a l'alfabet ibèric i llatí i unes poques representacions faunístiques.

La temàtica del conjunt rupestre es mostra variada i es pot observar:

a) Una escena de caràcter social, integrada per un grup de nou dones, en alguns casos aparellades. Totes elles envolten un petit personatge masculí de color negre. Aquesta escena, per la posició que ocupen les dones i pel sexe remarcat de l'home, fou interpretada com una dansa fàl·lica.

b) Composicions faunístiques, on entrarien a formar part les figures de cérvols, cérvoles, porcs senglars i els tres grans bòvids del centre del fris. Totes elles es troben en actituds de repòs i adopten postures molt estàtiques.

c) Els temes cinegètics estan constituïts per dues escenes individualitzades. La primera la trobem a la part superior esquerra, formada per un arquer, el qual està disparant a un cérvol d'un estil esquemàtic. A la segona escena, situada a la part dreta del fris, hi podem observar un arquer sostenint l'arc i les fletxes.

d) Inscripcions de l'alfabet ibèric i llatí. Aquests textos, malgrat que molts d'ells resten encara indesxifrables, la presència de "Secundio votum fecit" (Secundi va fer un vot), evidencia un testimoni de culte.

Les excavacions fetes van permetre de recollir instruments de tipus epipaleolític i neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també alguns trossos de ceràmica romana. En el fris, podem veure l'existència de pictogrames, signes, inscripcions,... en ocasions repintats, altres superposats que ens fan pensar que el conjunt rupestre del Cogul és fruit d'una llarga tradició i perduració pictòrica, que ha anat reflectint els canvis de la seva pròpia evolució històrico-cultural.

Aquestes evidències junt amb la cronologia relativa que aporten les pròpies pintures, situarien aquest conjunt dins d'una àmplia cronologia, que s'iniciaria en el 7000 fins el 100 abans de la nostra era.

Sembla indiscutible el caràcter de santuari que tingué aquest lloc, amb culte durant segles, la qual cosa explica que es manifestin superposicions i figures repintades. La possible perduració del lloc sagrat fins a l'època històrica justifica que també hi apareguin inscripcions ibèriques i fins i tot romanes que ocupen pràcticament la totalitat de la cavitat.

Unes de les maneres més simples de poder contemplar amb més fidelitat els dibuixos ha estat durant molt de temps mullar-los amb aigua; però això juntament amb els pas del temps, ha fet que aquestes pintures s'anessin perdent de mica en mica, i ha provocat que s'hagin adoptat una sèrie de mesures per tal de protegir les pintures. Així, la Diputació va instal·lar cap als anys 60, unes tanques de seguretat al voltant de la roca. La Generalitat n'és responsable des del 1981.

Les pintures rupestres del Cogul és un dels jaciments més famosos pel fet d'haver estat un dels primers descoberts i sobre tot per la originalitat de les pintures.