 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'ESPLUGA
CALBA
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
RADIOGRAFIA
DEL POBLE
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Situat a l'extrem nord-est de la comarca, L'Espluga Calba és un poble envoltat d'alzines amb 450 habitants i 21 km2 de superfície. Limita amb l'Urgell (NO), la Conca de Barberà (E), a l'oest amb el terme dels Omellons, amb el de Vinaixa al sud-oest i amb el de Fulleda al sud-est. L'àmbit territorial del nucli de l'Espluga Calba és situat a l'extrem nord-est de la comarca, L'Espluga Calba és un poble envoltat d'alzines amb 450 habitants i 21 km2 de superfície. Limita amb l'Urgell (NO), la Conca de Barberà (E), a l'oest amb el terme dels Omellons, amb el de Vinaixa al sud-oest i amb el de Fulleda al sud-est. L' àmbit territorial del nucli de l'Espluga Calba és al fons de les valls de Matallonga i de Cortals. La topografia del terme és força accidentada. El fons de la vall es dedica al conreu de la vinya i sembrats, mentre a la resta de les terres, disposades en bancals, s'hi arrengleren oliveres i ametllers . La cria de bestiar es troba actualment en augment, fet que ha consolidat la ramaderia com a alternativa o complement de l'agricultura. Com a edificis d'interès artístic cal destacar el castell, l'església parroquial, el nou ajuntament i la creu del terme. El nom de l'Espluga fa referència a unes coves o " esplugues" excavades a la roca i potser degut a això diu la llegenda que aquest poble va ser un refugi habitual de bandolers El topònim de I'Espluga Calba ve del llatí "Spelunca", que significa " cova", i "Calba", terreny pelat, sense herba.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
LLOCS
D'INTERÈS: CONTINGUT I LOCALITZACIÓ
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
INFORMACIÓ
COMPLEMENTÀRIA
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
EL CASTELL DE L'ESPLUGA CALBA El castell fou construït entre els segles XI i XII. És un gran casal senyorial de pedra, amb dues portes d'entrada: la principal, per la qual s'accedeix a les dependències del castell i una altra, que comunica a l'exterior amb la capella. Destaquen les columnes i els finestrals gòtics. El pati d'armes (segles XIII-XIV) fou molt reformat al segle XVIII, dins el gust barroc, i es bastí una nova capella de guix. A la dècada dels anys trenta s'hi va realitzar una ampliació destinada a fer-hi escola i a residència de les Germanes Dominiques, les quals abandonaren el castell l'any 1963. De llavors ençà és de propietat municipal.  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA CONCEPCIÓ L'església parroquial està dedicada a la Immaculada Concepció i fou construïda durant el segle XVIII. De bella façana barroca, ben ornamentada interior de tres naus i airós campanar de planta quadrada i dos cossos superposats. L'any 1936 el temple fou destinat a magatzem i lloc de residència de les Brigades Internacionals que participaren en el front de l'Ebre. Un cop acabada la Guerra Civil, tornaren a obrir-se les portes del temple i es procedí a la seva restauració, de la qual va tenir cura el pintor Minguell. Als laterals de la nau hi ha diversos altars, entre els quals cal destacar el que conté el retaule del St. Crist. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||