 |
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
GRANYENA
DE LES GARRIGUES
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
RADIOGRAFIA
DEL POBLE
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El terme municipal de Granyena de Les Garrigues, de 22,33 Km2 s'estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, amb un relleu marcat pels bancals que s'adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d'oliveres, ametllers i petites extensions de cereals i fruiters. El poble, a 368 m. d'altitud, entre la Vall Major al Sud i la Vall de Comapruneda al Nord, limita amb els municipis segrianencs d'Alcanó (NO) i Torrebesses (O) i amb els garriguencs de la Granadella ( S), el Soleràs (SE) i el Cogul (NE). La població actual és de 182 habitants, la qual ha estat sempre relativament escassa. El nucli conserva típics carrers estrets amb alguns casals medievals de pedra. L'església primitiva de Sant Miquel és una obra de transició del romànic al gòtic. L'actual església parroquial de Sant Miquel té una notable façana barroca. El nom de Granyena prové del llatí "Granianus", nom propi de persona. Els Estudis de Toponímia catalana el classifiquen també entre els noms de lloc llatins.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
LLOCS
D'INTERÉS:
CONTINGUT
I LOCALITZACIÓ
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
INFORMACIONS
COMPLEMENTÀRIES
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'ERMITA DEL ROSER L'ermita és un edifici d'estil modern de planta triangular amb una superfície aproximada de 65 metres quadrats. La façana principal, d'uns tres metres d'altura, destaca per la gran portalada de pedra amb arcada de canó així com dues finestres del mateix estil. Al vèrtex del triangle, d'uns nou metres d'altura, hi destaca la campana. El conjunt és coronat amb una estructura metàl·lica que sosté campana i creu . A l'interior hi ha la capelleta de la Mare de Déu il·luminada amb llum natural exterior. L'altar és una pedra cònica. Dos rodets dels que es feien servir a l'era per batre la palla són el lloc de lectura i el peu de la creu, respectivament.
L'ermita és situada al cim de la muntanyeta del Clotat, en un terreny donat. Fou beneïda i inaugurada pel senyor bisbe de Lleida, Ramon Malla Call. El dia de la benedicció, començà la celebració a l'església parroquial amb el cant de la salve. Les majorales portaven el tabernacle amb la imatge de la Mare de Déu tot cantant i meditant el rosari amb la multitud d'assistents del poble . L'ermita de la Mare de Déu del Roser és una obra feta per la gent d'avui que perviurà per a les generacions de demà .
- L'ESGLÉSIA PRIMITIVA DE SANT MIQUEL I L' ACTUAL ESGLÉSIA PARROQUIAL Les dues esglésies de Granyena de Les Garrigues estan dedicades a Sant Miquel però corresponen a dues èpoques ben diferenciades: l'actual, del segle XVIII, és l'església nova de Sant Miquel i la primitiva, del mateix nom, data del segle XII. Granyena de Les Garrigues conserva les restes d'una primitiva església de St. Miquel, avui de propietat particular i desafectada. Bastida en una època de prosperitat, la del repoblament, és una obra iniciada el segle XII. De transició del romànic al gòtic; té una senzilla façana, amb una bella porta, de la qual en resta l'arc, amb una teulada a dos vessants (propi de la primera època del romànic). L'interior amb volta ogival, arcs torals apuntats, columnes de mitja canya i capitells amb decoració floral que recorda la del castell de Gardeny. Ja dins el segle XIV es devien afegir les capelles gòtiques amb volta de creuaria ben conservades encara. L'edifici es troba actualment dividit per revoltons i envans. Aquest monument representa una peça de les més interessants que té la comarca; però malauradament, es troba abandonat i caldria restaurar-lo: un portal romànic ha estat tapiat i hom ha obert un balcó a la portalada que el desfigura notablement. L'església actual està també dedicada a Sant Miquel. Bastida entre 1763 i 1800 en una època d'extensió de l'olivera, té una molt notable façana barroca, amb una original porta d'accés, de rica decoració amb columnes que sostenen un arc obert entre el qual hi ha un nínxol on hi hagué fins el 1936 l'estàtua de Sant Miquel. L'interior, d'una sola nau i capelles laterals, té un gust neoclàssic. 
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||
