L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE LA JONQUERA

Obra del segle XVIII. D'austera bellesa, conserva la imatge de la Mare de Déu de la Jonquera, patrona de la població. Cal destacar l'orgue, restaurat, el qual data del 1758 i el campanar on s'hi troba un rellotge que data del 1780 i del qual es conserva tota la maquinària, els pesos i les cordes. És interessant assenyalar que totes les juntures de la maquinària són fetes amb calls.

L'altar major està construït de manera que només hi ha un dia a l'any en què el sol toca la cara de la Mare de Déu: és el 21 de novembre a les dotze del migdia. Aquest dia se celebra la Festa de la Mare de Déu de la Jonquera.

Anteriorment fou l'ermita de Sant Miquel - dels segles XII al XIV - la que donava culte a l'esmentada Mare de Déu, la imatge de la qual fou entronitzada l'any 1732 dins l'esguard de l'altar major de l'església parroquial.

Fou llavors quan la capella passà a donar culte a Sant Miquel Arcàngel i des de llavors va presidir l'ermita el retaule gòtic d'aquest Sant, obra de Bernat Martorell, el qual retaule hi restà fins que a principis del segle XX fou traslladat a Tarragona per a la seva restauració.

Actualment a l'ermita de St. Miquel de la Pobla se'n pot veure una reproducció feta pel pintor Salvador Jané i Guardiola.

GRANJA-ESCOLA CAL GORT

Casa pairal del segle XVIII situada al bell mig de la Pobla de Cérvoles, al peu de la Serra la Llena, a 647 metres sobre el nivell del mar. Restaurada posteriorment com a casa de colònies disposa d'allotjament per a 145 persones amb tots els equipaments moderns, però conservant l'encant i els costums de les antigues cases de pagès.

Cal Gort ofereix la possibilitat de passar uns dies en un poble assossegat, tenir un contacte immediat i directe amb el món rural i la seva manera de viure.

A part de l'habitatge, compta amb una sèrie d'instal·lacions per poder desenvolupar diverses activitats.

Aquestes activitats o tallers són de tres hores de duració cadascun. La metodologia emprada està basada en la dinàmica, la participació dels alumnes i el treball en equip. S'utilitzen fitxes per a cadascun dels tallers adequades a les diferents etapes de l'ensenyament i audiovisuals per reforçar la comprensió.

Amb la finalitat de que els escolars puguin observar, conèixer i comprendre aspectes adequats a les matèries del programa educatiu, les activitats programades estan basades en els temes següents:

- L'olivera: collita i elaboració de l'oli - La vinya: veremar, premsar i elaboració del vi - L'ametller: collita i elaboració - L'horticultura: l'hort a les Garrigues - Ramaderia: animals domèstics - Transformació de la llana- Història de la Pobla i les seves llegendes - Apicultura: la mel i la vida d'un rusc - Rebost: confitures i melmelades - Itinerari de natura: herbari, plantes remeieres, vegetació i clima - L'Ecosistema: de l'alzinar i la roureda - Introducció a l'arqueologia - Introducció a l'ornitologia - Introducció a primers auxilis - Taller de jocs - Taller de tints - Taller d'estampació

LA COOPERATIVA I EL PROCÉS TRADICIONAL D'OBTENCIÓ D'OLI D'OLIVA

A Les Garrigues, el conreu de l'olivera és el més estès, sobretot a la part occidental. És una arbre de tronc baix, de grossa soca, frondoses arrels, ramatge abundós i fi, de petites fulles allargades que creix en terrenys pedregosos i secs. El fruit de l'olivera és l'oliva, de polpa carnosa i pinyol llenyós. La seva recol·lecció és fa de novembre fins a gener. La varietat típica de Les Garrigues és la de la varietat anomenada "arbequina", qualificada així perquè va ser el senyor feudal del castell d'Arbeca qui va implantar en aquests paratges els plançons d'unes oliveres portades de l'Orient Mitjà. Aquestes olives són emprades en l'obtenció de l'oli d'oliva.

L'oli d'oliva verge extra, elaborat amb olives arbequines, és un oli d'extraordinàries propietats culinàries, dietètiques i medicinals ja que preveu les afeccions cardíaques, no té colesterol, facilita la digestió i conté moltes vitamines .

El conreu de l'olivera, la seva collita i tot el procés gairebé artesanal de l'elaboració de l'oli constitueixen un tret d'identitat de la comarca de Les Garrigues.

PROCÉS D'OBTENCIÓ DE L'OLI D'OLIVA

Collita de les olives. S'utilitzen diferents eines:

- El banc o escala per a collir les olives més altes.

- Les borrasses que s'estenen al voltant de tot l'arbre.

- La sarpeta. Eina en forma de mà, mànec de fusta i dits de ferro.

- El cabàs. S'hi recullen les olives de les borrasses i es posen als sacs.

- El tractor per a transportar les olives.

Triar i netejar - El triador. Es separen els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedin netes .

El molí: al molí es on es fa la part de la feina més laboriosa de tot el procès.

- La bàscula on es pesen .

- La gronsa. Caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l'obertura inferior les olives que s'hi han abocat .

- El bisenfí. Porta les olives al trull on seran moltes i convertides en pasta .

- El trull. Format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix .

- Les curres o moles van esclafant les olives que el bisenfí ha portat .

- La batedora. Una vegada aixafades les olives formen una pasta la qual passa a la batedora que la va remenant de manera constant

- La pastera . És el dipòsit on va a parar la pasta.

-Els esportins .Cabassos plans que s'apilen en una mena de carretó formant el que s'anomena peu.

-La premsa. Una vegada el peu acabat es conduït a la premsa la qual exerceix una pressió que fa brollar l'oli.

-Les bassetes. L'oli que va regalimant de la premsa es conduït a les bassetes on es neteja amb aigua i per decantació es

separa aquesta de l'oli ja que pesa menys i sura .

-Dipòsits o cups. L'oli ja és a punt per a ésser envasat .

IMATGES PAS A PAS DEL PROCÉS D'OBTENCIÓ DE L'OLI AL MOLÍ TRADICIONAL