El terme municipal de Puiggròs, de 9,86 km2, es troba al sector nord de la comarca, al límit amb el Pla d'Urgell, al sector de la comarca regat pel canal d'Urgell. Limita amb el termes garriguencs d'Arbeca (E), les Borges Blanques (S) i Juneda (O) i amb els de Torregrossa (NO) i Miralcamp (NO) del Pla d'Urgell.

La vila, amb 265 habitants, està situada sobre el turó o puig més gros dels tres que hi ha al terme, a 334 m. d'altitud. S'eleva, doncs, al mig de la plana urgellenca i en constitueix un veritable mirador.

Al cim del turó i enmig de la vila closa hi havia el castell, després castell-palau de Puiggròs, del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals dovellats. La població estigué emmurallada i els carrerons s'agrupen entorn del castell, on podem trobar el Portal que tancava la Vila Closa.

Al nucli antic es pot apreciar l'església parroquial de Sta. Maria d'estil romànic i també algunes llindes que daten de dos segles enrera.

La part nova es troba aplegada gairebé tota en un carrer que baixa des del camp al pla, on destaca el Casal Cultural i Recreatiu, construït l'any 1967.

Els conreus són majoritàriament de regadiu, sobretot arbres fruiters. Al secà hi ha ametllers i oliveres. La ramaderia s'ha convertit en un complement a l'agricultura, sobretot els sectors porcí, boví, oví i d'aviram.

El nom fa referència a la seva situació topogràfica, ja que és el puig més gros dels tres que hi ha al terme.

. L'Església Parroquial de Santa Maria - fou refeta el segle XVIII. D'estil romànic, és una sòlida construcció de pedra tallada i té una bonica i austera façana classicitzant amb un robust campanar de torre quadrada.

. Llindes i gravats - dins el nucli antic es poden apreciar algunes llindes que daten de dos segles enrera, i en l'antiga "Casa Consistorial" es contempla en l'angle esquerre de la façana una pedra gravada, enaltint Isabel II de Castella.