El Vilosell és situat a l'extrem sud-oriental de les Garrigues, a uns 3 km de la serra de la Llena, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà. Limitat a l'oest pel riu Set, el terme és de 19 km2. El territori és irregular i abrupte. Quant a la vegetació hi ha pinedes i alzinars. La terra és de secà, amb conreus com oliveres, cereals, vinyes i ametllers.

Els municipis limítrofs són, a la Conca de Barberà, els de Vilanova de Prades (S) i Vallclara (E), i a les Garrigues, els de Vinaixa (NE), l'Albi (N), i la Pobla de Cérvoles (O).

El poble del Vilosell es troba a 665 m. d'altitud, al centre del terme, aturonat al voltant de les escasses restes de l'antic castell i compta amb 214 habitants. Moltes cases han estat restaurades de cara a la segona residència.

El centre de la població és la plaça de Sant Sebastià, on hi ha la bonica capella del mateix nom, d'estil renaixentista. Al nucli antic hi ha l'església parroquial de Santa Maria, amb la façana barroca.

Al peu de la serra de la Llena, a 4 km al sud del Vilosell es pot visitar l'ermita de Sant Miquel de la Tosca.

A les partides de l'Abella i la Tossa, a la capçalera del riu Set, hi ha algunes estacions prehistòriques.

El nom del Vilosell prové de l'àrab "Abu l-Asúl", nom propi de persona .

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

Notable església amb façana barroca que es començà a construir el segle XVIII. El segle XIX es va fer el campanar, construcció d'estil tradicional, de forma quadrada i d'uns 20 m. d'alçària, bastida a l'angle sud-oest del temple, al costat de la façana. S'hi feren quatre finestres per a les campanes i es coronà amb una mena de cúpula de pedra sobre la qual s'afegí una ornamentació de ferro forjat. El 1972, amb les obres d'adaptació del temple parroquial, es descobrí un interessant portal romànic. L'església, llavors, es reduí a una sola nau, deixant tan sols la capella del Santíssim i el Baptisteri.

L'ERMITA BARROCA DE SANT MIQUEL DE LA TOSCA

Es troba al peu de la serra de la Llena, a 4 km. al sud del Vilosell i en un bell paratge remarcable per la seva peculiar configuració geogràfica.

El nom de "la Tosca" prové de la pedra esponjosa del cingle on brollen les aigües del riu Set. Aquest indret, conegut per "les Fontetes", està situat a uns 50 m. de l'ermita.

Pel que fa a l'estructura del santuari podem dir que és una nau de planta rectangular, d'estil barroc català del segle XVIII ( l'escut del poble que hi ha en una volta ens assenyala el 1730). La façana té una porta amb dovelles, una fornícula, un ull de bou i, al cim de tot, l'espadanya. Hi ha també tres finestres grans i tres de petites.

A la part est s'hi troba una porta que dóna accés a l'ermitatge, adossat al santuari. També es pot accedir a aquest edifici per una porta gran que hi ha a la part occidental. L'interior de la capella, d'una sola nau, conté una volta de mig punt amb una cornisa d'estil clàssic que forma un absis en el presbiteri, i a l'entrada té un cor alt.

L'ERMITA DE SANT SEBASTIÀ

Adjacent a la part sud del poble hi ha l'ermita de Sant Sebastià. El santuari és una construcció d'estil renaixentista, remarcable per les seves parets externes i carreus ben tallats. La façana té una petita finestra a cada costat de la porta dovellada, un ull de bou, un campanar de cadireta i la creu gòtica al seu davant. És digna d'admirar aquesta creu de pedra del segle XIV, assentada sobre una base quadrada; la columna de pedra que la sosté és notable per la seva alçària, d'uns cinc metres.

La nau interior de la capella és de planta rectangular; fou reformada a l'època del barroc, adaptant-hi una coberta de fusta que recolza sobre un arc diafragmàtic rebaixat.

Actualment, adossades als murs interiors de l'ermita hi ha nombroses làpides funeràries i esteles procedents de l'antic cementiri i de l'església parroquial.