|
Situada a l'extrem occidental del massís
de les Gavarres abraça l'espai triangular que configura la conca
de riu Galligants abans de vessar les seves aigües a l'Onyar.
Antigament, abans del topònim de Sant Daniel, la vall havia rebut
diferents noms: vall Ombrosa, vall Tenebrosa o vall Profunda, denominacions
relacionades amb la seva densa vegetació i el seu enfonsament
respecte dels turons muntanyosos que l'encerclen.
 Una
de les sortides més habituals dels gironins és l'excursió
a alguna de les seves fonts: la font d'en Pericot, la font d'en Fita,
la font dels Lleons o la font del Ferro.
La font d'en Pericot es diu que és la més antiga de la
vall perquè fou coneguda amb el nom de font Romana fins el segle
XVIII. Després es va construir la casa que avui es troba prop
de la font i va ser ocupada per la família Pericot, d'on prové
el seu nom actual.
Durant molt de temps aquest espai ha estat abandonat i embardissat.
Es fa difícil garantir-ne la seva salubritat. Darrerament s'ha
recuperat com un espai d'interès per la vall.
 La
font d'en Fita és una de les més populars de la vall pel
seu bon accés. S'anomena així des de principis de segle
perquè està situada als terrenys de Daniel Fita. La font
raja tot l'any i sempre hi ha gent que para la fresca i hi va a buscar
aigua.
La font dels Lleons rep aquest
nom perquè en l'antic escut que la presidia, pertanyent al bisbe
de Girona Tomàs de Lorenzana, apareixien dos lleons que simbolitzaven
els orígens del prelat. Avui podem reconèixer l'indret
on se situava l'escut perquè té forma de casulla. La font
era important perquè estava al peu del camí de Girona
a la Bisbal abans d'enfilar els primers desnivells de les Gavarres.
Sol rajar tot l'any depenent de les pluges.
La font del Ferro conserva encara tota l'estructura de la primera font
d'aigua ferruginosa a peu de l'antic llit del torrent Estela. 
La situació de la font va obligar a desviar el torrent i ara
passa per sota del pontet d'accés al recinte.
La font actual és del 1980 i un interruptor elèctric fa
bombar aigua d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat
l'aigua carbònica i, la seva construcció, havia fet desaparèixer
una altra font d'aigües ferruginoses: la font d'en Miralles.
L'espai és freqüentat els caps de setmana per fer-hi nombrosos
àpats.
L'aigua és lleugerement carbònica amb un gust fort de
ferro.
|
