El viatge

Fa un any, els organitzadors del Fòrum van anunciar en una reunió que dos treballadors del Fòrum farien un viatge pels cinc continents.

Durant aquest viatge haurien d’explicar què era el Fòrum i convidar a tothom a participar.

Els treballadors seleccionats van ser: en Pau, la Clàudia i un lloro anomenat Adrià.

Pocs dies després de la reunió, en Pau, la Clàudia i l’Adrià van anar a la botiga Fòrum per comprar tot allò que necessitarien per fer el viatge.

En Pau, la Clàudia i l’Adrià ja estaven preparats per iniciar aquest viatge pels cinc continents.

El viatge estava a punt de començar!

El primer continent que visitarien seria el continent americà. Per poder arribar-hi van utilitzar l’avió.

A l’aeroport del Prat, en Pau, la Clàudia i el lloro Adrià s’acomiadaven dels seus familiars, amics i companys de feina.

-         Bon viatge!

-         Bona sort!

-         Adéu!!

Per fi van arribar a Nova York, que era el primer destí  del viatge. Van quedar sorpresos de veure aquella ciutat tant diferent de les que ells coneixien.

També els va sorprendre la quantitat de gent de diferents països, i de diferents races que vivien en una mateixa ciutat.

Després de visitar tota la ciutat, en Pau, la Clàudia i el lloro Adrià van anar a una escola anomenada “Liberty school”. En aquesta escola van explicar què era el Fòrum i els van convidar a visitar-lo i a participar en totes les seves activitats.

Després d’una setmana, els companys americans dels nostres viatgers van prometre que explicarien què era el Fòrum a la resta dels seus companys americans i canadencs.

En Pau, i la Clàudia van anotar les seves adreces de correu electrònic.

-Adéu!!

En Pau, la Clàudia i el lloro Adrià iniciaven el seu viatge cap a Jamaica, que era el segon destí programat del viatge. Per arribar-hi van utilitzar un tricicle fins a la costa. Després haurien d’utilitzar un transport aquàtic.

Anem cap a Jamaica!                         

Quan en Pau, la Clàudia i el lloro Adrià van anar al port per agafar un vaixell direcció a Jamaica els hi van dir:

-         Impossible agafar un vaixell -va contestar un mariner del port.

-         Per què? - va dir la Clàudia.

-         Hi ha molt mala mar, és molt perillós -va dir un capità.

-         I un avió? -va dir en Pau.

-         Sí, però, només hi ha un vol cap a la Xina.- va comentar un pilot.

-         No podem perdre mes temps, anem a un altre continent. - va dir el lloro Adrià.

Després de moltes hores de viatge, en Pau, la Clàudia i el lloro Adrià van trepitjar terra xinesa.

-         Quants xinesos!

-         Quantes bicicletes!

-         Quin país més bonic!

En Pau va tenir una idea.

- Aquest país és molt gran i viu molta gent, per què no anem a la televisió

xinesa i des d'un programa convidem a tots al Fòrum?

Dit i fet, van agafar una bicicleta cadascun i van convidar a tots els xinesos al

Fòrum de les Cultures. Molta gent ja volia venir, però, els hi van dir que encara faltava una mica.

El lloro Adrià els va avisar que encara s'havia d'anar a altres continents i van pensar anar a Austràlia.

- Que bé el país dels cangurs!!!!! - va dir en Pau.

- Molt bé però com anirem?- va dir el lloro Adrià.

- Amb un globus.- va dir la Clàudia.

Ho van preparar tot i se'n van enlairar cap el cel direcció a Austràlia amb un missatge penjat.

“Esteu tots convidats al Fòrum que es farà a Barcelona”

Es van passar quatre dies passejant pels núvols i tots van llegir el seu missatge. Van aterrar a Port Hedland i van començar a pensar com anirien a un altre continent: Àfrica,

Després de molt donar-hi voltes…, en Pau va tenir una gran idea !! :

-         Podem anar en submarí !

La Clàudia va respondre:

-         Sí !, serà una aventura fantàstica !

El lloro Adrià també va començar a volar, fent cercles, tot content i cantant:

Bona idea, bona idea !!

Quan van acabar d’expressar la seva alegria, es van dirigir a les oficines de Port Hedland per informar-se com ho havien de fer per embarcar en un submarí. Un cop allà, els van dir que era impossible que tres viatgers embarquessin en un submarí sense cap missió especial a les esquenes. Quan van sentir això, en Pau va explicar que, sí, tenien una missió important !; després d’explicar la llarga història que els havia dut fins allà, els van convèncer i els van posar en contacte amb la marina, els quals, després d’escoltar el motiu, els van ajudar i, per fi, van poder embarcar en un enorme i lluent submarí !!

Van viatjar sota l’aigua i van veure molts peixos de colors. Quan van trepitjar terra, eren a Etiòpia; es van acomiadar del capità i van continuar la seva ruta a peu. Caminant, caminant, van començar a adonar-se que hi havia molta pobresa…Com s’ho farien per anunciar a aquella gent que estaven convidats al Fòrum ?... De sobte , l’Adrià va exclamar:

-         Llogarem una avioneta i aterrarem en un poblat africà !

Dit i fet, un cop van aterrar, el lloro Adrià, que sabia moltes llengües, es va dirigir al cap de la tribu i li va dir si els deixaria anunciar, amb senyals de fum, que tot Àfrica estava convidada a participar al Fòrum que es celebraria a Barcelona. El cap va ser molt simpàtic i de seguida ho va portar a terme, tot content de poder participar en una ocasió tan especial…

 

Es van acomiadar i van agafar un avió, rumb a Lisboa, ciutat on anunciarien el seu projecte en l’últim continent que els quedava per visitar: EUROPA.

Durant el viatge, la Clàudia va dormir tota l’estona, en Pau va treure el seu “discman” i es va posar a escoltar música típica australiana, mentre l’Adrià mirava per la finestra, tot observant els núvols…

Quan van arribar a l’aeroport, el primer que van fer va ser anar a buscar un hotel on passar la nit. Van trobar-ne un, de molt maco, al centre de la ciutat. A l’endemà es van dirigir a l’Ajuntament per explicar altre cop el seu projecte, aquest cop en portuguès i l’Adrià va ser qui es va encarregar de fer-ho. Els van proposar si podien ajudar-los a imprimir cartells de colors per anar-los enganxant al carrer i llençar-los des de dalt de tot d’un edifici i més tard des d’una avioneta en altres ciutats europees. L’alcalde de Lisboa va estar molt amable i els va ajudar en tot, doncs ell, ja tenia ganes d’assistir, només d’escoltar tot el què els nostres amics li havien explicat…

-         Aquest és l’últim paquet de cartells que llencem i amb el qual donem per finalitzada la nostra feina ! -va dir la Clàudia, mirant als seus companys de viatge-

Per fi, van aterrar a Barcelona. Era el dia 5 de maig. A l’aeroport del Prat els esperaven tots aquells que els van acomiadar, molt contents per la seva arribada i encara més, perquè havien anat rebent des dels diferents continents, resposta als seus anuncis, per tant, el viatge dels nostres amics havia estat tot un èxit !.

Va arribar el dia 9 de maig, el “Fòrum” obria les portes a tots els ciutadans del món !!.

 

L’alcalde de Barcelona va felicitar als nostres protagonistes i va portar a terme la inauguració del FÒRUM DE LES CULTURES envoltat per un ambient acolorit amb diferents colors de pell, vestits…, però, això sí, tothom amb el mateix missatge gravat al cor: PAU i SOLIDARITAT !

 

Pujar

---

Tornar