Durant la seva existència, el poble de Sant Adrià ha estat sotmès a intents d'annexió i fins i tot annexions per part dels pobles grans del seu voltant, un cop més el Goliat volia fer-se amb el David. Un poble petit, migpartit pel riu era una pressa apreciada pels nostres veïns ja que els donava el control d'un terreny que ells desitjaven.

Per a Santa Coloma de Gramenet, l'annexió del poble de Sant Adrià representava una sortida al mar, el seu terme s'ampliava fins a la costa i aquesta era una temptació molt forta, com per no desaprofitar la més mínima possibilitat d'annexió, i per dues vegades o varen intentar:

- 1697: l'Ajuntament de Santa Coloma va demanar l'agregació de Sant Adrià al seu poble aprofitant la destrucció del poble de Sant Adrià, per part dels francesos ("Al sis de Juny de 1697 arribaren los francesos en est lloch de Sant Adrià de Besòs, del bisbat de barcelona y en 17 dies del mes Juliol sacajaren y robaren esta iglésia de tal manera y tal exsés que no pot pensar ni persudir perquant se.n aportaren lo Santissim Sagrament y per terra lo tiraren, ara se pot judicar que fou lo demés, que en cas algún temps buscasen papers, és a saber baptismes, òbits, desposoris, testaments, capítols matrimonials y demés actes y nos trobasen fas nota jo Pera Joan Torres, rector de dita parròquia no ne fesen admiració per quant dits francesos se.ls ne aportaren y no se pot dir més que no tingueren respecte a Déu Nostre Senyor, ni menos a la lglésia. Déu Nostre Senyor nos guarde de semblants temps als que som ara y per temps seran).
Per argumentar la seva demanda d'annexió adduïen la pobresa de la població i la seva incapacitat per administrar-se, però el Bisbat s'hi va oposar i Sant Adrià, malgrat ser pobre va seguir essent municipi independent.

- 1867: de vell nou, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, en sessió del 28 de novembre, proposa que el poble de Sant Adrià de Besòs fos agregat al de Santa Coloma: "... I atés que segons la nova llei ha de suprimir-se el poble de Sant Adrià de Besòs per no tenir més de 39 veïns.
. Que no és d'utilitat la seva agregació al poble de Sant Andreu de Palomar, ni al de Sant Martí de Provençals, per la seva major distància i per trobar-se aquest dos darrers al costat oposat del riu Besòs, el qual amb les seves avingudes els impossibilitaria les comunicacions.
. Que tampoc seria d'utilitat la seva agregació a la vila de Badalona, per trobar-se a força distància i perquè dita vila compta amb recursos sobrers per atendre els seus gastos municipals.
. Considerant que el poble de Santa Coloma té tres carrers en el poble de Sant Adrià. Que les dues poblacions són rurals i estan a un quart d'hora de distància l'una de l'altra i situades al mateix costat del riu Besòs.
. Que la Mina de Santa Coloma serveix per al rec d'alguns trossos del terme de Sant Adrià.
. Que als seus habitants els uneixen vincles de parentiu i d'amistat i que no havent-hi a Sant Adrià artistes, han d'usar els de Santa Coloma.
. Per totes aquestes consideracions i atenent la lletra i esperit del Govern de S.M. de que l'agregació dels pobles de pocs veïns, ha de portar-se a efecte a fi que puguin còmodament i amb recursos legals atendre les seves despeses municipals, el desig general de les poblacions i el foment de la seva riquesa, seria molt convenient que el poble de Sant Adrià de Besòs fos agregat al de Santa Coloma de Gramenet, per a quin fi es sol·licita del Govern Civil de la Província enviant-li testimoni d'aquesta Acta" per no tenir més de 39 veïns i que segons la nova llei s'hauria de suprimir".

Tampoc en aquesta vegada varen tenir èxit i mai més es tornà a parlar del tema: Santa Coloma és Santa Coloma i Sant Adrià és Sant Adrià.

- Al 1884, per contra, una colla de veïns del barri de Sant Adrià, del municipi de Santa Coloma, demanen al governador que se'ls agregui al nostre poble per diverses raons, entre altres: la proximitat a Sant Adrià, parròquia a la qual pertanyen, la manca d'escoles, de sereno i passadors al Molinet, serveis que si que tenen els habitants de Sant Adrià i la llunyania i mals camins que han de travessar per anar al poble de Santa Coloma.

No varen tenir èxit en la seva reclamació.

- Al 1929, Barcelona que havia anat agregant-se els municipis de les rodalies -les Corts, Sants, Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sarrià, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu del Palomar, Horta..- va aconseguir que el Reial decret de 5 de març de 1929, que va ésser publicat el 14 de març, en el "Boletin Oficial de la Provincia de Barcelona" fes oficial la desaparició de Sant Adrià com a municipi i el seu terme fou mig partit, seguint l'eix del riu, entre Barcelona i Badalona.
Segons aquest decret l'alcalde formava part de la comissió per portar a terme aquesta agregació i en sessió municipal del 25 d'octubre de 1929, l'alcalde Josep Royo informa que s'havia arribat a un acord pel qual els habitants de Sant Adrià en un termini no major de cinc anys s'igualarien econòmicament en drets i deures als naturals dels municipis on s'agregaven.
Les operacions de canvi de límits es van realitzar el 16 de desembre de 1929.
Però malgrat tot, el poble de Sant Adrià no va acceptar aquest decret i la seva no existència oficial, pel que va seguir mantenint la seva vida municipal.
Així doncs, a l'època republicana va canviar-se el nom Sant Adrià pel de Pla de Besòs ja que en aquests temps, de forts moviments anticlericals, es van eliminar qualsevol referència religiosa en els noms dels pobles.
Una ordre ministerial de 20 d'octubre de 1955 va declarar inexecutable en el futur el Reial decret-llei de 5 de març de 1929, però l'Ajuntament de Barcelona va interposar un recurs contenciós-administratiu contra aquesta ordre.
Finalment, va ser el 22 d'abril de 1958, en sentència dictada per la Sala IV del Tribunal Suprem, quan es va anul·lar el decret i Sant Adrià tornà a existir com a poble oficialment.
El ple de l'Ajuntament de Sant Adrià en sessió del 4 de maig de 1958 es va donar per assabentat i satisfet d'aquesta resolució judicial.

Manel Fuentes i Vicent