A principis del segle XX, cada cop més s'anava aprofitant els terrenys per a camps de cultius, i en aquests inicis de segle Sant Adrià esdevé un dels abastadors de fruites i verdures de Barcelona. A la matinada, la filera de carros plens de productes de la terra iniciava el seu camí cap al mercat del Born.
Així, l'any 1900, Carreras Candi en la seva Geografia General de Catalunya diu de Sant Adrià "Los seus habitants se dedican exclusivament a la agricultura, conreant una bona part d'horta, que regan ab la aygua del riu, y produheix hortalisses, llegums y fruytes y sobre tot, maduxes, que tenen molta sortida als propers mercats de Barcelona i Badalona"

Una sèrie de factors fan que Sant Adrià es trobi en el pensament del industrials de l'època pels:
. la proximitat de Sant Adrià a Barcelona,
· la proximitat al mar,
· l'aigua del riu i les seves possibilitats com a col·lector de residus industrials,
· la facilitat de comunicació amb la capital Barcelona -el ferrocarril i la carretera-,
· el preu del terreny, més barat que el de Barcelona o Badalona,

En aquest contexte veiem com a començaments del segle XX s'estableix, en el marge esquerre, la fàbrica de derivats del quitrà Vda Nicolau e hijos, procedent de Badalona.
En la segona decada comencen a apareixer noves industries com ara :
- Hijos y Nietos de Pedro Baurier (1912, tèxtil)
- Energia Elèctrica de Catalunya, SA (1912, elèctric)
- Miquel y Widmar SC (1916, químic)
- Viuda de J. Llandrich (1913, cartró)
que s'estableixen en el marge esquerre.

Per la seva banda el marge dret té un fort impuls fabril amb la instal·lació de:
- .Compañía de Fluido eléctrico (Catalana de Gas i electricitat SA) (1915, electric)
- Fomento de Obras y Construciones SA (1915, incineradores)
- Almacenes de Obras Públicas (1916, construció)
- Servicio de Arenas de Barcelona (1917, construcció)
- Sociedad General Electrometalúrgica SA ("El Carburo", 1918, metal·lúrgia)

L'aparició de noves indústries va portar aparellada la vinguda de nous treballadors, una immigració que havia començat lentament el segle passat i que ara anava cada vegada més forta.
Si els primers immigrants no catalans van ser valencians i aragonesos en la primera decada, a la segona eren majoritaris els murcians i a partir dels anys vint els andalusos.
Aquestes onades migratòries van provocar:
- que els immigrants superessin als nascuts a Sant Adrià
- augment de la població jove i fecunda
- nova mà d'obra, primer per a l'agricultura i després per a la indústria
La població durant aquest anys va ser:
1910 - 494 habitants
1920 - 1073 habitants
1930 - 6515 habitants
1936 - 8041 habitants

En el procés de creixement industrial no es pot deixar de tenir en compte l'efecte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) en que Espanya és va mantenir neutral, i que va provocar demanda de molts productes, ja que les fàbriques dels països bel·ligerants o bé no funcionaven a ple rendiment o fins i tot van estar destruïdes el que va ocasionar un fort creixement econòmic.

En els anys vint apareixen, entre d'altres les següents indústries:
- Compañía Española para la Fabricación Mecánica del vidrio (CELO, 1925, vidre)
- Viñas Goig DASA ("la borra", 1924, d'aprofitament de borres)
- Servició de arenas de Barcelona (1929, construcció)

En el primer quart de segle, s'observa un creixement del sector secundari i l'inici del terciari amb una mínima infrastructura de sanitat, ensenyament i administració pública. El sector primari poc a poc va perdent la força.

També cal tenir en compte que en l'onada migratòria del deceni 1920-30 va influir molt les obres del metro de Barcelona (Ferrocarril Metropolità), i les de l'Exposició Universal de 1929. Per a molts immigrants Sant Adrià era més barat i no estava gaire lluny de Barcelona.

Per altra banda, les fàbriques del marge esquerre necessitaven mà d'obra, i els novinguts necessitaven nous habitatges el que va fer sorgir la urbanització Font i Vinyals que anava paral·lela al riu (futur barri de Sant Joan) i el nucli antic del poble la traspssar la carretera i es va començar a edificar el que s'anomenava Eixample de Sant Adrià. En 1928 es va inaugurar el Mercat Municipal, centre d'aquest nou Eixample que anava entre el nucli antic i el barri de Sant Joan.

Per contra, el crac econòmic de 1929 va afectar negativament l'economia de Sant Adrià de Besòs que es va ressentir, però poc després va seguir la seva remuntada.