XVI El riu Besòs

Al llarg dels articles que formen aquesta recopilació històrica de la nostra ciutat hem nomenat moltes vegades el riu Besòs, l’eix fonamental de la vida de Sant Adrià, ja que és el responsable de la formació del delta i per tant de gran part del nostre terme. Però, on neix?, Quin és l'origen del seu nom?...

El riu Besòs pertany al sistema hidrològic mediterrani català, que es caracteritza per tenir el curs torrencial o en paraules de Mossèn Clapés: “no té més aigües que les que rep per la pluja que hi cau, i encara hi ha pèrdua en el cabdal rebut”.Aquesta total dependència de les pluges ha contribuït a que les terres baixes pateixin abundants i fortes riuades que li han fet guanyar terreny al mar.

El riu recull les aigüesd’una bona part de la conca del Vallès Oriental i de part de l’Occidental i d'un sector d'Osona, mitjançant una gran quantitat d'afluents caracteritzats per tenir uns curts recorreguts (entre vint i vint-i-cinc quilòmetres) amb un gran desnivell (uns 800 metres).

Pren el nom de Besòs des de la confluència dels rius Congost i Mogent

  • el Congost neix a la Font dels Regàs, 900 m, a les Aigües-partides, en el Pla de la Calma del Montseny a prop de Centelles, passa per Centelles, Aiguafreda, Llerona, Canovelles, Granollers, Palou i Montmeló, té un curs de 43 km.
  • la riera de Mogent neix al Coll de la Batalla a 918 m, a la muntanya del Corredor, sobre Llinars i Vilalba Sasserra, passa per Llinars, Bell-lloch, La Roca, Vilanova de la Roca, Montornès i Montmeló, té un curs de 31 km.

Un cop juntes les aigües de tots dos rius a prop de Montmeló, el Besòs passa per Mollet, La Llagosta, Montcada i Reixac, Sant Andreu (Barcelona) i Santa Coloma de Gramanet i desguassa a la mar Mediterrània a Sant Adrià de Besòs on forma un delta.

Els afluents més importants són:

  • el riu Ripoll, que neix a Sant Llorenç del Munt
  • la riera de Tenes, que neix a Sauvanegra (Collsuspina a 980 m)
  • la riera de Caldes, que neix al Sot de l’Obaga a 900 m. (Castellterçol).

La part més important del cabal del riu està formada per aigües subterrànies, les aigües superficials, a l'actualitat, són molt minses

Però, de vegades deixa de ser el riu inofensiu i el Besòs surt del seu llit per la impetuositat del corrent i la gran quantitat de materials erosionats que porta, son les anomenades besossades de les que ja en parlarem en un altre article.

Elstrets fonamentals del riu són:

  • l’aigua arriba al delta de forma sobtada i en grans quantitats
  • la velocitat i el volum d’aigua activen l’acció erosionadora del curs alt del riu i per tant augmenta la quantitat de materials arrossegats, que són dipositats en el delta.

Antigament el riu tenia també els següents trets

  • la forma plana del delta impossibilitavauna conducció única i regular fins al mar i per el contrari la llera poc fonda i de traç divagant propiciava els desbordaments i els canvis constants de la direcció del llit fluvial,
  • d’igual forma el riu provocava que, molt vegades en, en quedar taponada la desembocadura al mar, per obrir-ne una de nova, deixava l’anterior convertida en bassa o llacuna
  • el traç divagatori del riu amb creació de noves i desaparició d’antigues lleres fa que els segles IX, X i XI el riu presenti un panorama força diferent de l’actual amb dues gran branques unides per conduccions suplementàries que formaven petites illes ermes que en antics documents s’anomenaven “calveres”

Quant al 1883 es van establir els límits de Sant Adrià es va fer seguint aquest antic curs del riu, que prop del poble es partia en dos braços que anaven en direccions oposades:

  • un dels braços del riu anava fins al molí de Verneda i desguassava en el barri de la Llacuna del Poblenou, començant a la sèquia Madriguera i allargant-se fins al camp de la Bota
  • per l'altra banda el riu anava pel carrer Bogatell i arribava a l'antic Gorg de Badalona

Sobre el significat del nom hi ha diverses teories:

  • que el riu Besòs preneu el seu nom del fabulós rei Baeto fundador de Baetulia (Badalona)
  • per a altres Besòs ve de Bisocto, dues vegades vuit, perquè són setze les aigües que s’ajunten en el Besòs
  • Mariano Arnal en les seves "Elucubraciones sobre el nom de Sant Adrià de Besòs" fa derivar el nom de la paraula íbera Ibai que vol dir riu.
  • la teoria que resulta més creïble i més acceptada actualment com a correcta,és la que parteix del nom recollit en un document de l’any 990 en que es anomenat Bissaucio. Aquesta paraula està formada per el cardin bis que vol dir dos i el substantiu saucci que vol dir salzereda, Aquest nom “el riu de les dues salzeredes” fa referència a les comunitats vegetals que hi havia a banda i banda del riu (en la seva evolució es citen els noms Bissaucio > Bissocium > Bisou > Bisocio > Bisoz > Besoç > Besos
Però, el riu encara té moltes coses a contar.....

 

Manel Fuentes i Vicent