XIX Els batlles de Sant Adrià fins al segle XVIII En el tercer quart del segle XVIII, segons el cens de Floridablanca (1787) Sant Adrià té la categoria de lloc (o llogaret), un total de 111 habitants més grans deset any (52 homes i 59 dones), la seva autoritat és un batlle i jurídicament pertany a un senyoriu eclesiàstic. En paraules de Josep Albert Navarro-Mas, delcorregiment de Barcelona, a una preguntade Francisco de Zamora: “El señor de San Adriàn es el Obispo de Barcelona”. Com hem dit moltes vegades Sant Adrià era una baronia del bisbe de Barcelona, que com a baró no depenia de cap altre senyor i per tant erasobirà en el seu territori. Així doncs, a l'autoritat religiosaque el bisbe de Barcelona tenia sobre els adrianencs, se li sumava l’autoritat civil i jurisdiccional. Però, els bisbes tenien coses més important a fer que tenir cura d’aquest lloc i no tenien temps per ocupar-se de la vida diària de Sant Adrià. El batlle era el representant al lloc i terme Sant Adrià, del bisbe de Barcelona. Si bé en uns primers temps, els batlles eren persones vinculades al senyor (com va ser el cas de Matheu Adrià, batlle del Castell de Sant Adrià,que era canciller, protonotari i guarda del segell secret del rei Pere III), posteriorment es nomenaren batlles a homes que havien de tenir propietats i residir al terme, fet que ja ens indica que aquests eren de la millor condició social que es podia trobar al poble; només, però, en determinades èpoques, en el segle passat i en el present (durant la segona república i ja en la democràcia) la condició social no ha estat determinat en l’elecció de batlle. El batlle actuava com a administrador de béns i rendes, encarregat de percebre censos, etc., alhora que exercia la jurisdicció civil i criminal a excepció d'aquells casos castigats amb la pena capital. Si bé, a traves de les visites pastorals que efectuava el bisbe o el seu administrador es comprovava sobre el terreny, allò que li feien saber i/o arribar els batlles A l’arxiu del bisbat hem trobat una carta sobre l’elecció de batlle que no ens podem estar de transcriure: Paper timbrat (SELLO QUARTO, VEINTE MARAVEDIS, AÑO DE MIL SETECIENTOS OCHENTA Y SEIS)i el segell de Carles III. Illm. Y Rdmo Señor El Bayle, Regidores y Sindico del lugar y termino de St. Adrian de Basos Corregimiento de Barna i dela Jurisdiccion de V.S.Illma con el devido respeto exponen a V.S.Illma que insiguiendo las Reales Ordenes Resuelvo proponer para Bayle de este lugar para el bienio venidero de mil sett. Ochenta y siete y mil sett. Ochenta y ocho las personas siguientes Salvio Rovira Juan Menderi Felip Capdevila Todos vecinos y labradores de estelugar a quienes hemos considerado ser mas aproposito para este empleo V.S.Illma nombrara lo que tubiere por conveniente Deo Ga a V.S.Illma m. a. St. Adrian de Basos 26 setembre 1786. Por Agustin Bofill Bayle, Pedro Clapes Regidor primero Joseph Guandia Regidor Segundo y Joseph Casamitjana sindico a su ruego y por no saber de escribir firmo Joseph Casadevall oficial de Pluma en Barna residente Al costat del nom de Salvio Rovira el bisbe va posar una creu. Una carta del rector Antonio Masferrer enviada al bisbe el 28 de juny de 1787 ens confirma que en aquella dataSalvio era el batlle. En el mateix arxiu trobem una segona carta de proposta de Batlle Paper timbrat (SELLO QUARTO, VEINTE MARAVEDIS, AÑO DE MIL SETECIENTOS NOVENTA Y DOS)i el segell de Carles IV. Illm. Y Rdmo Señor El Bayley Regidores del lugar de St. Adrian de Basosdela Jurisdiccion de V.S.Illma i del Corregimiento de esta Ciudad con el devido respeto exponen a V.S.Illma que han resuelto proponer la ternar para Bayle de este lugar para el vieniode mil sett. noventa y tresy mil sett. Noventa y cuatro lossiguientes Bonaventura Corominas (labrador) Agustin Bofill (labrador) Josep Gordi (labrador) Estos han considerado ser mas aproposito para el encargo de Bayle (no obstante de la oposicion que hace Pedro Lloberas Sindico de este lugar quien no ha querido poner el sello del comun no obstante de haberselo mandado el Señor de la Baronia deV.S.Illma) V.S.Illma nombrara lo que tubiere por mas conveniente Dios Ga a V.S.Illma m. a. St. Adrian de Basos 1 octubre 1792. Por Josep Clapes Bayle, Josep Mora y Juan Luhis Regs. quienes dizen no saber deescribir á su ruego lo firmo Joseph Casadevall. La creu de designació està al costat d’Agustin Bofill En el lateral de la carta, per darrere hi ha escrit: Propta. para Bayle de Sn. Adrian pra. 1793 y 94 Com es pot veure en les dues cartes, l'estudi encara no havia arrelat a Sant Adrià, i les seves autoritats tenien que recórrer als escrivents (oficials de ploma) per poder fer qualsevol escrit. A la segona carta queda patent que malgrat no ser una població gaire habitada, tampoc eren massa ben avinguts També podem extreure els noms i els mandats dels següents batlles: Agustin Bofill 1785-86 Salvio Rovira 1787-88 Josep Clapes 1791-92 Agustin Bofill 1793-94 Dels batlles anteriors a aquesta carta en coneixem ben pocs, tan sols aquells que han signat en algun document: Bernardo de Figols (1300) Pere Provincials (1333) Matheu Adrià (1358 i 1364) Antic Castany (1592) Jaume Torras (1721)
Manel Fuentes i Vicent |