Manual bàsic sobre Sant Adrià de Besòs (2)

Per a ús de nouvinguts/des i guia de primera mà per a nous/ves candidats/tes a les eleccions municipals (2)

Jo soc de Sant Adrià de Besòs!

Durant els anys 80, quan treballava de mestre a la Mina, va ser una lluita perduda, intentar convèncer els alumnes que quan creuaven el riu no anaven a Sant Adrià, queja eren a Sant Adrià. No ho vaig aconseguir: Ells vivien a la Mina, a l’altra banda del riu estava Sant Adrià, i la resta del marge dret era Barcelona.

Ara fa un parell d’anys, mentre duien a terme l’activitat interescolar “Temps era temps. Els contes de les escoles” els alumnes d’un dels centres del marge esquerre van identificar el marge dret com a Barcelona. Afortunadament els que havien de continuar el conte vivien al marge dret i van transformar el conte en un recorregut per la ciutat, enquè explicavenque malgrat estar dividida pel riu, tots dos marges formen una sola unitat,la ciutat de Sant Adrià de Besòs.

Aquest problema, però, no és un fet nou: l'1 de gener de 1927 es va editar el primer númerode la revista setmanal "Tierra Baja. Órgano de la Asociación de Propietarios de la Urbanizacions Font i Viñals y Defensor de los Intereses Morales y Materiales de San Adriàn". Aquest setmanari era un ferm defensor de l’agregació d’aquesta zona del poble -l’actual barri de Sant Joan Baptista- a Badalona i en parlar dels habitants de Sant Adrià Nordels anomenaven “els de dalt”, per contra els de Sant Adrià Nordels deien “els de baix”.

A partir del 3 de setembre del mateix anys el subtítol va canviar "Semanario Independiente", ja que el nou propietari era una empresa Badalona i és va convertir en un setmanari badaloní, si bé, com deia l'editorial "teniendo en cuenta que esta publicación vió su luz en San Adriàn, por el que tenemos todas las simpatias y al que puede considerarse como una continuación del Ensanche badalonés; no hemos de olvidar el pequeño pueblo, del que seguiremos haciéndonos eco, manteniendo con el constante contacto y dispuestos a defender y amparar cuantas causas nobles y justas surjan en el mismo". Òbviament la revista estava escrita en castellà i el seu principal impulsor era el Sr. Fermín Borrás, que entre altres funcions exercia d’encarregat de la urbanitzadora, amo del magatzem de material de construcció i representant local de la “Unión patriótica”.

Uns mesos després, concretament al mes d'abril de 1927 va aparèixer "La veu de Besòs. Periòdic defensor dels interessos locals i integritat de Sant Adrià i llur parròquia". Aquest setmanari, escrit en català ,a diferència de Tierra Baja, era més proajuntament i contrari a l’agregació a Badalona i Barcelona.

Actualment,els adrianencs continuemtenint un greu problema d’identitat, ens costa identificar-nos amb la nostra ciutat, sentir-nos orgullós de ser adrianencs. El sentit de pertinença a la ciutat, és una de les greus mancances que tenim i això els poders polítics encara no ho han pres en consideració –potser perquè ells també el pateixen-.

Si més no, deixem el tema a sobre de la taula, el reprendrem en l’article, en que parlarem de les agregacions.

De moment podem anar-hi pensant.

(El follets de la premsa vàrem fer acte de presència en l’article anterior i van dir que la proclamació de Sant Adrià com a ciutat va ser el maig de 2003 i la realitat és que ho va ser el 8 de setembre de 2002, el dia de la festa major)

Manel Fuentes i Vicent