XX Les riuades del Besòs: les besossades Per entendre el comportament del riu Besòs hem de fer un breu esment als elements climatològics que el determinen, en aquest cas és el clima mediterrani, també anomenat temperat càlid de les costes occidentals, es dóna principalment al litoral de la mar Mediterrània (com a curiositat direm que a la Terra hi ha 4 zones homoclimàtiques, anomenades regions de clima mediterrani, que estan situades a les zones costaneres de Califòrnia, Xile, Sudàfrica i Sud d’Austràlia). Aquestclima combina una sequera estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions, uns estius calorosos i uns hiverns moderadament freds. En general, les pluges es registren als mesos freds–des de l’octubre fins a l’abril– i tendeixen a ser curtes i intenses mentre que a l’estiu es produeix un període de sequera. Les pluges de primavera i tardor solen ser les més violentes. La inestabilització sobtada de masses d’aire, a causa de la interacció de l’aire fred amb les aigües marines calentes del principi de la tardor, donen lloc a pluges torrencials que poden descarregar, en un dia, una quantitat d’aigua semblant als valors anuals mitjans de precipitació. Aquest caràcter violent de les pluges els dóna una gran capacitat erosiva.
El riu Besòs sortia sovint del seu llit per la impetuositat del seu corrent i la gran quantitat de materials erosionats, què eren aportats per les nombroses rieres que li porten aigua, aquestes fortes avingudes d’aigua són anomenats “besossats o besossades” i abans acabaven negant bona part del delta del riu, retornant a cobrir d’aigua el que abans havia estat mar. El tantes vegades citat Sr. Zamora (1790) descriu així la formació dels besossats en terres de més amunt: “Todas estas rieras (del Vallès) que son en número de 18 o 20, vienen a parar al Besòs de modo que me aseguro el ermitaño (de la muntanya de Montcada) que cuando hay grandes lluvias es tal el ruido y la abundancia de agua que se ve extendiada por todo el Vallés que parece que se va a inundar todo. En efecto, el territorio del Vallès padece de infinito con las inundaciones, cuya causa y remedios merecen un examen muy serio del Gobierno”. Una cronologia exhaustiva de totes les riuades del Besòs necessitaria d’una extensió molt superior a la d’aquest article, però de tota manera en farem un resum per ajudar a comprendre el protagonisme que té el riu i els seus efectes, en la configuració i història de la nostra, avui,ciutat. 1135: En la donació reial a la Canonja del molí d’Estadella es fa esment al seu estat enrunat a causa d’una riuada 1447: Bruniquer a la seva “Crònica” descriu la besossada del 8 de setembre, festa major de Sant Adrià: “enderrocà e trancà molts arbres e moltes parres altes e mogue algun poch la creu de la Selada a mes se segui aquella hora e die que lo flumende Vasos per grans aygues infla en tant que trencà la part de Sant Martí de Probensals e ompli d’aygua la llacuna e a la part de Sant Martí fins pres la Torre de Mosen Bernat Fivaller apres lo Clot devers mar enderrocà dues arcades del pont Nou de pedra que es dellà lo pont Vell qui va a Badalona e dempnare greument les cases den Llull den Serra de Lllimona den Sabater e den Oliver que eren vers a la mar e la llaguna e ha mort molt vestiar gros e menut segons relacions de molts..” 1459: Les aigües negaren els camps i hortes del marge dreti arribaren fins a un quilòmetre i mig fora de la llera. 1617: L’esmentat notari Guasch segueix dient: “..y en Barcelona vingué tant gros Besòs que la part que entra dit riu en dita Ciutat, que és un pla, anaren ab barchas y las cases no tenien que menjar ni beurer”. 1621: Jeroni Pujades fa la següent descripció: "Dissabte a 9 de Janer de 1621, la Seu de Barcelona, dins lo claustre fa processó per serenitat, que los rius venen grossos que no poden entrar provisions. Lo Prat s'es tot negat; Llobregat ha enderrocades moltes casas; dins Barcelona ne han caygudes algunes; Basós a cinc o sis dias no.s passa y ha fet grans danys en los sembrats" 1840: Transcrivim la descripció de les pèrdues sofertes a causa de les besossades en els camps de la parròquia segons la carta que Mossèn José Riera envià al bisbat (5/9/1834): “La dotación del párroco de esta Iglesia, antiguamente consistia en cinco mojadas de tierra a regadio, situadas a la orilla del rio Besós, con la primícia de treinta y cuatro. Estas cinco mojadas de tierra han sido sucesivamente voladas por las avenidas del rio referido, de suerte que en 1815, existian solo dos mojadas; en 1830, havia una i media; en 19 de abril último el río se llevó cerca de una cuarta poco más o menos, con todos los árboles que garantian la tierra; y en 1º de los corrientes ha abierto un grande ahugero que amenaza llevarselo todo en breve, si continuan las grandes avenidas…”. 1842: Diario de Barcelona (12/4/1842): "Ayer por la tarde una avenida del Besòs se llevó dos caballos de la galera de Isidro Nonell, la cual quedó encallada en medio del rio. Afortunadamente pudieron salvarse todos los pasajeros" 1846: Diario de Barcelona (20/10/1846): "La diligencia de Francia que salió de esta capital a las cinco de la tarde del sábado, sufrió una desastrosa averia motivada hasta cierto punto por la lamentable falta de un puente que establezca la comunicación por carretera real sobre el Besòs. Dicho rio estaba vadeable y no ofrecia el menor peligro, pero quiso la desgracia que al atravesarlo una de las mulas del tiro tropezó y cayo dentro del agua, arrastrando a la que tenia a su lado y deteniendo el violento empuje de las demás. El conductor y el zagal hacian activos esfuerzos para levantarlas, con tanto mayor motivo cuando un ruido sordo anunciaba una recia avenida. A los pocos momentos, antes de que el agua llegase a las ventanillas del carruaje que se habia enclavado entre las arena, los hombres que se dedican a vadear el rio pudieron abrir las portezuelas y salvar a los pasajeros que estaban poseidos del mayor terror"
1850: Jaume Galobardes de Santa Coloma escriu: "Aquí el Besòs ha fet desgràcies fent malbé les viandes. Es negaren dos homes de can Francisco” (de Santa Coloma). Mossen Clapés informa sobre la destrucció del primer pont de fusta que s’havia construit damunt el Besòs per permetre el pas del primer ferrocarril de Barcelona a Mataró: “Malgrat la seva solida construcció, fou destruit en setembre de 1850, per les terribles avingudes d’aquell any, a conseqüència de les fortes i persistents pluges que causaren nombroses desgràcies al pla de Barcelona i arreu de Catalunya)”. 1884: Diario de Barcelona (25/10/1884): "Hemos oido referir que la corriente del rio Besòs arrastró un galerin con el conductor, tres pasajeros y cuatro mulas" 1898: Clapés escriu: “Pel gener de 1898 el riu féu grans desgràcies., negà la fàbrica i terres de Ca Pungem, Verro i demés masies i camps entre el riu i la riera d'Horta, prop la carretera de Mataró. Aqueixa riera també trencà, i uní ses aigües amb les del Besòs, de manera que formaren un grandiós estany. El fort mur del pont de la carretera de Mataró fou arrossegat per la corrent i també el terraplè de la carretera que li feia de rampa. Aquelles fàbriques i masies dels encontorns sols pogueren ésser auxiliades amb bots i barques carretejades des del port al lloc del sinistre. Gran part dels camps de regadiu de Sant Andreu, Sant Adrià i Sant Martí foren negats per la corrent de l'aigua”. 1937: Una besossada destrueix el pont de Sant Adrià. 1943: El 15 de desembre la besossada negà Sant Andreu, Sant Martí i Sant Adrià. 1962: Els aiguats del 25 de setembre i del 4 i 7 de novembre de 1962 produïren 11 morts i uns 450 habitatges afectats, especialment a la banda de la Catalana. Però, les besossades també tenien una cara positiva per als habitants de Sant Adrià, ja que representaven una font de treball, però... aquesta és una altra història que ja us contarem un altre dia.
Manel Fuentes i Vicent |