XXI Els passadors En finalitzar el darrer article parlaven de la part positiva que les besossades tenien per als habitants del petit lloc de Sant Adrià. Recordem que el caràcter divagatòri del riu, l’absència d’una riba clara ha fet que fos impossible la construcció d’un pont, fins a temps propers, que ajudes a creuar el riu, aixi doncs l’única alternativa possible era vadejar el riu. És aquí on els antics adrianencs van fer de la desgràcia, una benedicció, i de les malguanyades aigües, una font d’ingressos: es van convertir en passadors, els que ajudaven a passar el riu en temps d’aigua. Bàsicament utilitzaven dos sistemes de transport:
Bruniquer en les seves “Cròniques” ens informa que: a 8, de maig de 1617,lo Batlle General concedí â Joan del Ves licencia de passar â coll el Riu Besós desdel pas de St. Adrià ô de Sta Coloma de Gramanet fins â mar, privativé ad alios quoscumque, al cens que apres se li imposará, heu tret de la matexa patent del dit Joan de Ves.” Però aquesta llicència segons un manuscrit de 1602 pertanyia a l’Obra de l’església, ja que el visitador del bisbe diu: “Que tots los diners que se cobraran tant de l’arrendament de l’Ostal com del Pas del riu, i altres que i a, sien aplicades a la obra de la present Iglésia (que) per lo reverent Rector i Obrers han dessignat se fessen per major ornato de la Iglesia”. Aquesta doble llicència va portar com a conseqüència diversos enfrontaments, fins que el 27 de maig de 1645, el Reial patrimoni retorna a la Junta de l’Obra de la parròquia de Sant Adrià, la concessió del passatge del riu amb la condició d'ajudar a passar els correus, combois militars i soldats,a tots aquells vianants, pelegrins i marxants que vagin o vinguin de la ciutat comtal, tant amb les palanques o passeres,passant la gent a coll,ajudant a traspassar els carros, tartanes i altre vehicles amb cavalleries pròpies o altres mitjans, i així compensar aquest servei o assistència amb l'exempció dels joves fadrins del poble del servei d'armes i bagatges. El tantes vegades anomenatFrancisco de Zamora també fa menció dels passadors de Sant Adrià i ho diu així: Delante del lugar de San Adriàn, en muchas ocasiones del año suele haber unas palancas y una cuadrilla de pasadores para pasar las gentes que han de atravesar el rio Besòs, y este no tiene puente ni barca alguna En carta enviada al bisbe de Barcelona el 3 de febrer de 1834 per l’Ajuntament de Sant Adrià, presidit pel batlle Antonio Oller, es descriu així als passadors: “Se ha de saber que en San Adrián de Besós hay de tiempo inmemorial una sociedad de hombres jovenes y viejos llamados pasadores, los primeros en número indefinido, pero que ordinariamente acostumbran ser unos treinta, y los segundos en número fijo de doce, a cuyas plazas de viejos, ascienden los jovenes por rigurosa antigüedad. Los jovenes hacen el trabajo penoso de pasar las gentes a cuestas o al hombro, por el rio Besós, cuando tiene avenidas,y los doce viejos son los que cuidan de poner las palancas en el dicho rio y de recoger por tandas de tres en tres su producto diario, del cual una tercera pare a la obra de la Iglesia por la que tiene oblicación de mantener las palancas, quedando las otras dos en compensación del trabajo y jornal.” Però malgrat la perfecta organització que tenien el passadors, les seves activitats quedaven limitades a les èpoques en que l'existència d'aigüesimpossibilitaven el pas del riu, la resta del temps, el habitants de Sant Adrià es dedicaven a altres ocupacions, majoritàriament agrícoles, de forma que una i altra activitat es complementaven; doncs quan no es podien treballar els camps per la pluja feien de passadors,i quan feia bo, es podien dedicar a treballar el camp. De vegades, la impetuositat de les aigües impossibilitava el pas del riu i els vianants i carruatges, què hi arribaven, havien de passar untemps a l'espera de que el riu tornés a ser transitable i això va portar a un altre negoci de l'obra de l'església: l'hostal, que a més també feia de taverna; però aquestaja és una altra història. Comiat: aquest ha estat el 21ª capítol d'aquesta recopilació sobre la història de Sant Adrià de Besòs i ja ha arribat l'hora de fer unes vacances, i deixar l'espai per a altres seccions que el nou ajuntament consideri més adients. Espero i desitjo que la lectura d'aquests articles els hagi ajudat a conèixer i estimar-se més la nostra ciutat. I al igual que en el primer article volem recordar des d'aquí la figura del cronista Joan Rovira i Costa, que tant va treballar per recuperar la història de la ciutat.
Manel Fuentes i Vicent |