El temps segueix la seva marxa imparable i ens anem acostant cap el neolític. Sant Adrià segueix amb part del terme sota la mar; la línia de la costa arriba quasi als peus del turonet on hi haurà el futur poble, i les ribes del riu es cobreixen d'arbres.

Fem atenció! Per entremig dels arbres algú es mou, sembla que és un home que està caçant.
A Sant Adrià han arribat els primers pobladors!
El rellotge del temps ara assenyala cap a l'any 1600 abans de Crist.

No ha estat fàcil de trobar, però… buscant, buscant, els arqueòlegs del Centre Excursionista de Santa Coloma Gramenet, varen localitzar uns fons de cabana en els vessants argilosos de la Serra de Can Meni, a la confluència dels actuals termes de Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma. Allí també hi havia unes bòbiles (Elies i Serret, també anomenada bòbila del Metro) en què es van trobar estris del neolític, entre ells una pedra de moldre d'aproximadament 40X35 cm.

Aquestes cabanes, que solien trobar-se en els llocs on no hi havia aixoplucs naturals com ara les coves, eren habitades pels pobladors neolítics, i tenien una planta circular de 1,2 metres de diàmetre, estaven agrupades i s'edificaven en llocs favorables per al cultiu.
Per construir-les empraven troncs d'arbre que enfonsaven en el sòl per fer les parets i els sostres, i una barreja de fullaraca branquillons i terra per cobrir-ho tot.
Aquestes cabanes han estat datades en el període del bronze, segle i mig abans de Crist.

Així doncs, no sembla desafortunat pensar que, en aquells temps, hi havia un petit poblat en aquest indret o, si més no, unes cabanyes que s'utilitzaven com a refugi quan baixaven a caçar o a conrear en les fèrtils terres de vora el riu.

Recordem que cap a la meitat del primer mil·lenni abans de Crist, si fa no fa uns 2500 anys, la comarca del Barcelonès es trobava habitada pels laietans, tribu ibera que vivien en turons isolats com el Puig Castellar de Santa Coloma on varen construir un poblat que sembla va arribar a tenir vora 200 habitants. També a Badalona (turó d'en Boscà) hi va haver un petit poblat iber que, segons es llegeix en una antiga moneda, es deia Baitolo.

Els laietans varen iniciar el contacte amb navegants grecs i fenicis que arribaven per aquestes costes i aquests intercanvis els van ajudar a conèixer noves tècniques i recursos per aprofitar la natura i anar millorant el seu nivell de vida

Cap a l'any 218 abans de Crist, comença la invasió romana de Catalunya i poc després, a l'època republicana, en el turo anomenat "Dalt de la Vila" de la nostra veïna Badalona es va fundar un campament per acollir als veterans de les legions romanes i que varen anomenar Baetulo, que més tard es va organitzar com a municipi. A començament del segle II després de Crist la ciutat fou emmurallada.

Els historiadors diuen que en aquesta època encara hi havia restes de l'estuari, que no havia estat cobert per les aportacions del riu Besòs i els corrents marins, i que aquest amagatall natural era aprofitat com a port de Baetulo.
I sembla que són de l'època romana les bòbiles al voltant de les quals es van trobar les restes neolítiques. Les bòbiles eren forns de coure rajoles que normalment es construïen prop del terral d'on era estreta l'argila. Tot això també ens fa pensar que a l'època romana aquí hi havia, al menys, un taller de terrissa (fins fa pocs anys encara hi havia rajoleries en aquesta zona).

Fora d'aquestes petites troballes, res no en sabem dels antics habitants de Sant Adrià.

El pas de temps es torna silenciós i fosc, inaccessible al nostre coneixement i passaran uns quants segles fins que tornem a saber res dels que habiten per les terres de Sant Adrià.